Fran Tudela, l’influencer conegut amb el nom de Cabrafotuda, visita Ibi (l’Alcoià) per a explicar les Festes d’Hivern: un compendi de festivitats tradicionals acompanyades de música folklòrica, danses, sàtira i màgia, entre les quals destaca la del dia dels Innocents: els Enfarinats. «Un destarifo!», diu Cabrafotuda.
Cada desembre, la il·lusió que roman latent durant tot l’any esclata amb l’arribada d’aquestes festes que tenen diversos protagonistes paral·lels: d’una banda, la Dansà dels Fadrins (el grup dels més joves) i la Dansà dels Casats (com bé indica el nom, els «no tan fadrins»), dos grups de balladors i balladores que, formats cada any per persones distintes, encapçalen els actes principals, com ara l’Albateig (o Bateig) de Santa Llúcia a l’ermita homònima, la Pesadeta del Torró el dia de Santa Llúcia, el Ball del Virrei al Poliesportiu o els dies dels Fadrins i dels Casats.
El fil conductor d’aquests actes és en tot moment la dansa i la tradició. En cada acte, tant fadrins com casats ballen les danses que han estat aprenent durant l’any acompanyats del grup de xirimiters del Castell Vermell i de la rondalla del Sonet. A més, fan mostra d’actes tradicionals com ara el Ban dels Fadrins, un discurs pronunciat damunt d’un camionet que recorre els carrers relatant fets ocorreguts entre la gent jove del poble d’una manera satírica, o bé la Pesaeta del Torró, donada pels balladors a les balladores com a mostra del seu compromís de ballar les danses.
El dia gran: els Enfarinats
Els altres protagonistes més esperpèntics de les festes apareixen el dia gran, el 28 de desembre, coincidint amb el dia dels Sants Innocents: els Enfarinats, que prenen el poder a l’Ajuntament i implanten la Justícia Nova des que ix el sol fins que es pon. Des d’aquest moment, decreten les lleis més absurdes i surrealistes, com ara no poder anar pel sol ni per l’ombra, ni treballar ni estar parats, ni per la vorera ni per la calçada… Tot aquell que no ho complisca, pagarà una multa o serà emportat a la Presó dels Enfarinats.
No contents amb aquesta «dictadura», el grup de l’oposició li farà front i tots dos entaularan una batalla armats amb quilos i quilos de farina, ous i molta pirotècnia, tradicionalment a la plaça de l’Església. Quan finalitza la jornada, concedeixen el permís als Casats per a ballar al carrer de les Eres i fan entrega de tota la «captació fiscal» a una entitat benèfica.
La culminació de les festes té lloc amb l’arribada més esperada, per grans i per xiquets, de ses majestats els Reis Mags d’Orient. La vesprada del 4 de gener, l’Herald i els Patges Reials s’instal·len a la plaça dels Reis Mags per a acollir i rebre les cartes que ha redactat cada xiquet i xiqueta (i no tan xiquets).
L’endemà se celebra la gran cavalcada dels Reis Mags, representant l’arribada dels Reis a Betlem i victorejant Melcior, Gaspar i Baltasar, que donaran l’ordre als Paqueters Reials d’entregar tots els regals a cada casa, pujant per les escales a finestres i balcons per a repartir il·lusió.
![Notícia: Cabrafotuda visita Muro i explica la història del tio Pep [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
