Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El periodista especialitzat en moviments socials i en temes vinculats a la lluita pels drets humans i la memòria històrica Àlex Romaguera, ha publicat Víctimes en so de pau (Pagès Editors), un llibre que recull les «històries per escoltar» de familiars d’assassinats per raons polítiques a l’estat espanyol els darrers 50 anys.
L’autor explica que «la majoria d’aquestes morts (un miler llarg) han estat causades per ETA, els GRAPO i altres grups de signe divers, si bé una gran quantitat han correspost als aparells de l’Estat o organitzacions que han actuat en el marc de la guerra bruta (els GAL), tant a les acaballes del franquisme, els set anys de l’anomenada Transició a la democràcia com a l’actual període iniciat arran dels Pactes de la Moncloa». «També els atemptats gihadistes de 1995, 2004 i 2017, i els assassinats comesos per bandes feixistes (el Batallón Vasco Español o la Triple A) o individus que operaven per lliure, han deixat un panorama devastador que ha dut la societat a normalitzar el crim com a part inherent de la vida col·lectiva», afegeix. Tal com Romaguera manifesta, «normalment aquestes morts han provocat un gran impacte social, sobretot quan la víctima ha estat un polític o una alta autoritat de l’Estat, davant el qual les mostres de rebuig s’han escampat fins a l’últim racó de la geografia, la justícia ha actuat amb celeritat i la majoria de mitjans han dedicat al succés diversos reportatges, editorials i articles d’opinió». En canvi, altres víctimes «no han tingut la mateixa repercussió, ni de bon tros» i «moltes han passat inadvertides per la seua irrellevància pública o bé han estat condemnades, per determinats mitjans i forces polítiques, al menyspreu més absolut a causa de la seua ideologia».
Les víctimes indirectes
Per tant, a més de les víctimes mortals, «aquests episodis han causat un retaule de víctimes indirectes: els seus familiars», assenyala. «Gent de perfils, situacions i contextos diversos a qui la tràgica desaparició dels seus parents els ha provocat un terrabastall profund en les seues vides i el seu entorn més immediat», continua. Així, «algunes d’aquestes víctimes han quedat submergides en el sentiment de rancúnia o el silenci més absolut, mentre que altres han experimentat un procés de resiliència de resultes del qual han extret el millor de si mateixes».
Aquestes, són les persones «que aquest llibre vol escoltar», indica el periodista. «Homes i dones que, després d’un llarg període de dol i superació personal, han transformat la terrible experiència en l’estímul per contribuir, des de la seua humil actitud, a una societat més justa i en pau», afirma. «Aquests testimonis ens parlen del periple viscut, però també del procés que els ha dut a implicar-se en iniciatives a favor de la veritat, la justícia i la reparació», remarca. Per això, «constitueixen un exemple d’empoderament i coratge, alhora que un mirall perquè la societat faça memòria i no oblide el que ha significat la violència a l’estat espanyol des del tardofranquisme fins a l’actualitat». D’aquesta manera, «a través del seu relat, serè, punyent i a voltes colpidor, ens apropem a la necessitat de treballar per una societat més humana on cap drama similar no torne a ocórrer mai més».
Els familiars, recalca, han parlat per «donar sentit a un present no exempt de dificultats, però en el qual transmeten sentiments de bondat i concòrdia». Són Merçona Puig Antich, Eva Barroso, Maria Rueda, Fermín Rodríguez, Asier González, Iñaki García Arrizabalaga, Pili Zabala, Marga Labad, Guillem Agulló, Rosa Rodero, Sara Buesa, Rosa Lluch, Pilar Manjón, Aitziber Berrueta i Mavi Muñoz.
L’autor
Àlex Romaguera (Barcelona, 1970), a més de la crònica i el reportatge, ha desenvolupat el gènere de l’entrevista. N’ha fet centenars a persones reconegudes per la seua trajectòria vital o que participen en experiències transformadores. Durant la seua activitat professional ha estat redactor del setmanari El Triangle i col·laborador de les revistes Illacrua, El Temps, el diari basc Gara i la revista Directa, on coordina la secció d’entrevistes «Indirecta». L’any 2017 va publicar, juntament amb l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, l’obra Llums i Taquígrafs: Atles de la corrupció als Països Catalans, en la qual es cartografia el fenomen de la corrupció política durant l’actual etapa democràtica. Actualment, és coordinador de Nexe, la revista de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).
