Ens ha deixat Vicent Torres.
Un dels trets característics i pel qual serà recordat el govern de progrés de les dues legislatures de l’alcalde Ribó és el canvi radical en la mobilitat a la ciutat de València. Canvi que va comportar un munt de nous carrils bici, sí. Però també un canvi en la cultura cotxe-cèntrica que tenia segrestada aquesta ciutat des de l’època de l’alcaldessa Barberà. Un canvi real que ha portat una baixada de la contaminació, el soroll i l’augment de desplaçaments saludables a València, que el veïnat i la població en general gaudiran per generacions.
Canvis que eren ‘impossibles’ de realitzar abans que el Guisseppe Grezzi es fera càrrec de la regidoria de mobilitat, abans coneguda com a regidoria de trànsit.
Per què parle de tot açò? Perquè poca gent sap que el cervell de tot eixe canvi va ser el nostre estimat Vicent Torres. Va ser Vicent qui de forma totalment desinteressada, sense cobrar un sol euro, va dissenyar tot el sistema de mobilitat que ara gaudim treballant braç a braç amb els tècnics
de l’ajuntament.
I aquesta obra perdurarà: no es tocarà cap dels carrils bici aconseguits encara que hi haja més canvis de govern en el futur.
Això era una cosa que Vicent tenia molt clara. «Cal executar i no tindre por», em deia. I és cert que un cop passats els crits i la remor de la premsa addicta al règim, tot anirà pel camí que toca i ningú gosarà en el futur desfer allò que s’ha aconseguit com així està passant.
Davant els dubtes dels responsables de govern sobre com serien acceptats els canvis li deia al regidor: «Si no executeu el que hem dissenyat, me’n vaig de l’equip». Però finalment i sortosa s’executava.
I així, amb valentia, va canviar anònimament, la ciutat de València. Serà sens dubte un dels seus llegats més importants.
Però les coses no ixen del no-res. Vicent ja estava treballant en la mobilitat sostenible a principis dels anys noranta, quan l’inici de València en Bici que va ser quan ens vam conéixer. Va ser aleshores quan ell i un grup de gent d’Acció Ecologista-Agró van fundar el grup Vianants. Tots dos grups van ser dels primers a reivindicar el dret a la ciutat per a vianants i bicicletes. La llavor del que es va aconseguir 25 anys més tard.
Des d’aquesta època i també des d’abans Vicent no ha deixat mai de cooperar amb tota mena d’organitzacions ecologistes i veïnals. L’associació de veïnes i veïns de Benimàmet, València en Bici, Acció Ecologista-Agró, Xúquer Viu, plataforma Tren Sí Ave NO, Per l’Horta, la comissió Ciutat-Port…
I estic segur que me’n deixe unes quantes.
I és que Vicent tocava tots els pals i els tocava de forma rigorosa i profunda. Mobilitat sostenible, ferrocarrils, economia, aigua, territori… Sempre estava disposat a tirar una mà fent informes per al·legacions, per a plets judicials, a fer articles en mitjans i sempre de forma desinteressada.
Sempre amb rigor i coherència i sempre lúcid en les seues anàlisis.
Queda també el seu passat de resistència antifranquista i el seu llegat com a professor en la UPV on va introduir a través del Taller-XXI i amb altres professors com ara Joan Olmos i Fernando Gaja noves idees que obriren ments de moltes estudiants d’arquitectura. Estudiants que han esdevingut amb el temps professionals qualificades i amb una nova cultura del territori. Ací també hem de reconéixer-li haver plantat una llavor que ha tingut el seu fruit.
Vicent Torres tenia les capacitats que fan que una societat i un país siga millor. Talent, coneixement, generositat, sentit social i compromís. Qualitats que va exercir amb perseverança.
Sense defallir al llarg de la seua vida.
No se li faran homenatges ni reconeixements oficials (seria un detall per exemple que el parc lineal de Benimàmet, pel que tant va lluitar, portara el seu nom) però nosaltres sabem que era un dels nostres i que gràcies a ell i a persones com ell la nostra vida és millor.
Vicent durant la vida, també en la nostra memòria, però sobretot amb el llegat que ens ha deixat, ha estat i estarà sempre amb nosaltres.
