La Universitat d’Alacant (l’Alacantí) acollirà el dimecres 15 d’octubre, a les 19.30 h, la presentació de “Vicent Ventura. Periodisme a contracorrent”, un volum de selecció i edició a cura de Nel·lo Pellisser que recupera articles i mirades del periodista i intel·lectual castellonenc. L’acte se celebrarà a la Sala Altamira de la Seu de la UA (c/ Ramon y Cajal, 4) i compta amb la participació de M. Àngels Francés, acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; del mateix Pellisser, professor de Comunicació de la Universitat de València; i del periodista José María Perea, autor del pròleg.
La iniciativa reivindica la vigència d’un autor que va ser clau per al periodisme i per al redreçament cívic del País Valencià. Les efemèrides dels darrers mesos han tornat a posar el focus en Ventura: el centenari del naixement va motivar exposicions i relectures sobre una figura que “va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV)” i un activista de la cultura democràtica.
Les veus que presenten el llibre ajudaran a contextualitzar l’obra i el llegat de Ventura. Perea, periodista amb una llarga trajectòria vinculada a la UA i a l’Arxiu de la Democràcia, ha estat reconegut pel seu compromís cívic i pel treball de memòria. Francés, professora i membre de l’AVL, ha posat en valor en altres ocasions el paper de la investigació literària per a “fer-la accessible tant al públic com a la crítica del segle XXI”, una idea que travessa també la recuperació de textos periodístics com els de Ventura.
El volum que edita Pellisser ordena i fa llegibles peces que expliquen una trajectòria intel·lectual que va evolucionar cap a la democràcia i l’europeisme, amb episodis com el Congrés de Munic i l’exili parisenc. “Va ser una figura destacada tant en el periodisme com en la política”, resumeix una de les síntesis recents sobre l’autor.
La dimensió de Ventura en el mapa cultural valencià apareix sovint associada al seu diàleg amb Joan Fuster. El record de l’escultor Andreu Alfaro continua essent una de les formulacions més rotundes: “Vicent era el 50 per cent del País Valencià i l’altre 50 per cent era Joan Fuster”. La lectura d’aquests articles permet entendre per què la seua escriptura —“cinc articles diaris, de vegades més”— esdevingué una palanca de modernització cívica.
La presentació de la UA ofereix, així, una ocasió per a revisar una obra que conjuga periodisme, pensament i intervenció pública. El llibre posa el focus en l’ofici d’escriure com a eina de renovació col·lectiva, en un país que Ventura va concebre en clau europea i democràtica. “Tot era possible”, s’hi recorda, quan la paraula i el debat obrien camí.
