L’Associació Veïnal del Barri del Crist d’Aldaia (l’Horta Sud) ha fet públiques les seues al·legacions al projecte d'”Acondicionament del Barranc de la Saleta. Tram Aldaia – nou llit del Túria (València)”, que coincideix amb la fi aquest dimecres 12 de novembre del termini d’esmenes. Segons documents als quals ha tingut accés Diari la Veu, l’entitat ha registrat els seus escrits davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i les conselleries competents de la Generalitat. Pel que fa a partits polítics, s’hi han oposat tant Compromís com el Partit Popular de Maria José Catalá, tot i que per diferents motius. La dana del 29 d’octubre del 2024 va posar en alerta tots els projectes hidràulics del territori, sobretot els de les comarques afectades com és el cas de l’Horta Sud.
El col·lectiu veïnal sosté que, per la magnitud de l’actuació i la sensibilitat hidrològica de l’entorn, el projecte “s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental ordinària” i no a una tramitació simplificada. L’associació argumenta que la documentació tècnica “no integra de manera suficient els canvis hidrològics observats després de la DANA del 29 d’octubre de 2024” i reclama una actualització completa dels estudis hidrològics i hidràulics amb sèries 2023–2025 i escenaris de 100, 200 i 500 anys de període de retorn. “Amb les dades de què es disposa hui en dia, queda clar que aquest projecte no és la solució al problema.”
“Sense aquestes mesures, no es garanteix la seguretat de la conducció ni de la població.”
Una de les principals crítiques recau en la proposta d’encaixar part del traçat sota terra al tram urbà. L’entitat adverteix que l’opció pot transmetre una falsa percepció de protecció i que cal prioritzar mesures de laminació prèvia i derivacions aigües amunt per reduir cabals punta. “El projecte actual té un problema fonamental: l’encaixament soterrat pot fer una sensació de falsa seguretat.” Entre les seues propostes, destaquen aliviadors, basses de laminació, derivacions controlades i sensors de monitoratge en temps real per a activar protocols d’emergència. “Sense aquestes mesures, no es garanteix la seguretat de la conducció ni de la població.”
Les al·legacions també posen el focus en el manteniment i en la governança del sistema. Reclamen identificar l’administració responsable del llit i del col·lector, establir una periodicitat de conservació i consignar un pressupost pluriennal. A més, alerten del risc d’obstruccions per sediments en trams de baix pendent i demanen protocols específics de neteja. Pel que fa al patrimoni, avisen de la proximitat de l’obra a elements com la xemeneia de La Cautiva o del Bollo —catalogada com a Bé de Rellevància Local— i exigeixen un informe d’impacte cultural i mesures de protecció durant l’obra, coordinades amb l’ajuntament i la conselleria.
“Existeix un risc cert de col·lapse hidràulic del sistema”
El Barri del Crist —àmbit intermunicipal entre Aldaia i Quart de Poblet (l’Horta Sud)— reclama, a més, una visió integral que aborde els afluents que alimenten els episodis de desbordament a la Saleta, com els barrancs de Poio i del Pozalet. Segons documents als quals ha tingut accés Diari la Veu del País Valencià, l’entitat adverteix que “existeix un risc cert de col·lapse hidràulic del sistema” si s’executa l’obra sense laminació prèvia en punts crítics aigües amunt.
A hores d’ara, no consta cap xifra oficial sobre el nombre total d’al·legacions veïnals registrades ni sobre el recompte de signatures de suport. L’associació conclou demanant la paralització temporal de la tramitació per incorporar una avaluació ambiental ordinària, la revisió geotècnica amb instrumentació d’obra, el càlcul de transitori aire-aigua amb dispositius d’aireació automàtics, un pla de manteniment detallat i una definició clara de responsabilitats administratives.
El projecte afecta un tram altament urbanitzat del Barri del Crist, on conviuen llars, equipaments i vies de comunicació. El veïnat sosté que qualsevol intervenció ha d’evitar concentrar riscos a la part baixa i prioritzar solucions basades en la gestió del territori i la reducció de cabals punta aigües amunt, en consonància amb els principis de prevenció i precaució que marquen la normativa ambiental vigent.
