–Agraïment per la continuïtat de l’Aplec (on venia Guillem) i per la invitació del PSAN
–Enguany fa 20 anys que Guillem va ser assassinat
–Ell era membre d’una generació de joves que no havia viscut la transició, que no havia estat testimoni ni partícep de les cessions que va significar aquella transició, era membre d’una generació de joves que no se sentia derrotada sinó que, contràriament, volia conquerir el món, volia reconquerir la ciutat de València i, amb ella, el País Valencià i el conjunt dels Països Catalans
–Van ser els anys en què es van tornar a recuperar les manifestacions del 9 d’Octubre i del 25 d’Abril, en què es va fundar Maulets, en què es va iniciar el fenomen de la música en català a València i van començar a tocar els ‘Obrint Pas’ i tants d’altres. Guillem és d’aquella generació valenta i desacomplexada.
–Però ells no ho podien permetre. Espanya no ho podia permetre. La dreta espanyola no ho podia permetre, i tampoc l’esquerra espanyola, presonera d’un nacionalisme jacobí, reaccionari, submís amb la monarquia, l’exèrcit, la guàrdia civil i el poder financer. València havia de continuar espanyola. I va començar una campanya de criminalització contínua contra aquells joves. ‘La gota’ de María Consuelo Reyna en Las Provincias, les mentides de Canal 9, el paper vergonyós i submís de Lerma…
–La víctima va ser Guillem, però podia haver estat algun altre d’aquells joves. La víctima va ser Guillem, com ho havia estat Miquel Grau als anys de la transició. I el volgueren matar dues vegades. La primera, amb la navalla dels bàrbars motivats per la campanya de l’odi. La segona, amb l’allau de falsedats i mentides que van llançar sobre ell Las Provincias, els partits del règim, els advocats defensors dels assassins, el jutge gens imparcial… Hi ha moltes mans que es van tacar de sang. I l’esquerra espanyola, que novament va actuar de manera poruga, submisa davant dels dòbermans mediàtics de la dreta.
–Però aquesta vegada va ser diferent. Havien matat Guillem, però hi havia molts més Guillems. Centenars, milers, que es van manifestar, que van cridar i encara criden “Ni oblit ni perdó”, que van envoltar el jutjat on es pretenia reduir un assassinat a una ‘baralla de bandes’, que van fer front a les càrregues de la policia i a l’amenaça de noves navalles, que van continuar omplint les manifestacions i els aplecs, que van fer possible l’esclat de la música en català. Milers de Guillems van veure com dimitia María Consuelo Reyna i el seu periodisme criminal, i feren possible que les implicacions entre forces de seguretat espanyoles i feixistes eixís a la llum arran de l’Operació Panzer. Milers de Guillems que han crescut i han posat en crisi el bipartidisme espanyol i tota l’estructura del règim a València. Milers de Guillems que volen posar fi a la transició i que València deixe d’ofrenar glòries a Espanya. Van matar Guillem, però la història de Guillem serà una història d’èxit, és el futur del país.
–Per això parle del dolor, però també de l’alegria. Per això parle de la pèrdua, però també de la lluita i de la victòria.
–Avui al Principat es parla d’independència, i a València de posar fi al domini del PP i del PSOE, i del contagi de la via catalana. Avui a les Balears es parla de dignitat i dels mestres i dels pares i mares que planten cara, i a València s’estén l’alegria, perquè els hereus de María Consuelo Reyna i de Lerma són els derrotats del futur, mentre que els germans de Guillem Agulló s’estenen pel país, creixen, es multipliquen, i són el malson dels assassins, dels còmplices i dels covards que van baixar el cap i van mirar cap a una altra banda.
–Vinc, per tant, amb un missatge d’esperança. Van matar Guillem, però Guillem és viu i es multiplica. I els seus pares estem orgullosos perquè ells, els amics i continuadors de Guillem, han plantat cara, i el futur és nostre. I això és precisament el motiu pel qual aquell jove adolescent, el nostre fill, va lluitar.
–Gràcies per l’esperança. I que el reconeixement que avui feu al meu fill amb aquesta invitació que ens heu fet a parlar es convertisca en força, en força per continuar lluitant fins recuperar la nostra ciutat i el nostre país.
–Moltes gràcies.
Pares de Guillem Agulló
