La ciutadania valenciana va guardar silenci aquest divendres a la plaça de l’Ajuntament de València en una vigília solemne en memòria de les xiquetes i xiquets palestins assassinats a Gaza des d’octubre de 2023. Desenes de persones van participar en l’acte de dol i record convocat per Voces X Palestina, RESCOP, la Red Universitària x Palestina, BDS País Valencià i la Fundació CAPP.
Les persones assistents van mantindre un silenci col·lectiu com a gest de memòria i de protesta davant l’assassinat de més de 20.000 menors palestins. Les entitats convocants van assenyalar que aquestes xifres són conservadores, ja que només inclouen els xiquets i xiquetes identificats: els rescatats d’entre les runes de les seues cases, els que van arribar sense vida als pocs hospitals encara operatius o aquells la mort dels quals va ser certificada en braços de mares i pares desesperats.
Els col·lectius organitzadors van denunciar que a aquestes morts cal sumar desenes de milers de menors ferits o mutilats, molts d’ells sense anestèsia, així com xiquets i xiquetes que continuen morint de fam o de fred en un territori sotmés a un setge i bloqueig constants. Aquestes dades van remarcar, s’inscriuen en el marc d’un sistema d’ocupació i apartheid que s’aproxima als huitanta anys d’existència.
Membres de Voces X Palestina van llegir diversos textos durant la concentració per denunciar un genocidi que, segons van afirmar, “el món silencia de manera còmplice, amagat darrere d’un fals alto el foc”. Un dels fragments llegits afirmava: “No parlen de guerra. No eren soldats, eren civils. Com tu, com jo. (…) No hi ha cap lloc segur i el món calla”.
L’acte va concloure amb la lectura del poema Si he de morir, del poeta palestí Refaat Alareer, assassinat el 2023. Les paraules del poema van ressonar a la plaça mentre un nou bombardeig tornava a colpejar Gaza. Segons van denunciar les entitats convocants, el règim israelià va atacar una escola que acollia persones refugiades al barri d’Al-Tuffah i va causar almenys cinc víctimes mortals, entre elles diversos xiquets, en un edifici que havia sigut declarat prèviament com a “zona segura”.
Les organitzacions impulsores de la vigília van subratllar que defensar la vida de la població civil i, especialment, de la infància no és una postura política, sinó una obligació moral, jurídica i profundament humana. Amb aquest acte, part de la societat valenciana es va sumar al dol per una infància assassinada i va recordar que el genocidi i l’apartheid no són xifres, sinó vides arrabassades, famílies destruïdes i infàncies robades.
