Quin és el consistori que més persegueix el vehicle privat a l’estat espanyol? Si és té en compte la percepció generada pels grans mitjans de comunicació, ens entraria un dubte: la València de Joan Ribó o la Barcelona d’Ada Colau. Ara, si en lloc de refiar-nos de relats mediàtics interessats, mirem les dades, ens emportarem una bona sorpresa.
L’empresa Dvuelta, especialitzada en recórrer multes de trànsit, ha analitzat la recaptació real en sancions a cotxes, motos i furgonetes dels deu ajuntaments més poblats de l’estat espanyol: Madrid, Bilbao, Barcelona, València, Màlaga, Palma, Sevilla, las Palmas de Gran Canària, Saragossa i Múrcia. I les diferències són notables.
La primera xifra que destaca l’estudi –obligatòria, tenint en compte l’autoria- és la global: aquests deu consistoris han recaptat 362 milions d’euros per aquest concepte durant el 2022. D’aquests, 199,3 milions –el 55% del total- corresponen a Madrid, una dada que es podria considerar esperable, tenint en compte que és la ciutat més poblada, amb 3,2 milions, doblant els habitants de Barcelona i quadruplicant els de València. Encara que només siga un terç dels habitants de la suma de les deu urbs analitzades.
I és que la xifra absoluta amaga una diferència abismal entre el que paguen per càpita els infractors de cada ciutat. Mentre els madrilenys –sempre segons DVuelta- van pagar el 2022 60,8 euros per habitant i 101,2 per vehicle –potser la dada més acurada-, els valencians només van abonar 10,1 euros per persona i 16,2 per vehicle. Sis vegades menys diners.
Altres ciutats
La resta de ciutats es troben entre aquests dos extrems, amb Palma com la segona ciutat més recaptadora per habitant (50,2 euros) i quarta per vehicle (60,9), només per darrere de Madrid, Bilbao i Barcelona. La capital catalana, si bé és la segona ciutat amb més multes globals, amb 62,2 milions recaptats, per raons òbvies, cau a la tercera posició si es divideix per vehicle (68,9) o habitant (38).
València, per la seua banda, malgrat ser la tercera ciutat més poblada de l’Estat, ocupa la huitena posició en xifres globals, amb huit milions d’euros. Només un milió més que las Palmas de Gran Canària, que té menys de la meitat de població, i 25 vegades menys que la recaptació de l’ajuntament de Madrid.
Segons l’anàlisi que fan els autors de l’informe, «la dada global de recaptació parla per si sola» i demostraria una voluntat recaptatòria. Una voluntat que seria sis vegades més ambiciosa en el Madrid d’Almeida que en la València de Ribó, diguen el que diguen les tertúlies o els polítics en campanya.
