Papi Robles, la síndica de Compromís a l’Ajuntament de València ho va definir com la “tempesta perfecta” i costaria trobar una expressió més adequada. Les polítiques de mobilitat de l’actual govern municipal format per PP i Vox consistents en promocionar l’ús del cotxe mentre es deixava degradar el servei d’autobusos i es criminalitzaven alternatives com la bicicleta han provocat un increment del trànsit i els embossos els darrers dos anys i mig fins al punt que, segons l’empresa de navegadors TomTom, València ja és la ciutat amb pitjor trànsit de l’estat espanyol.
A aquesta realitat, diguem-ne més conjuntural -podria canviar si torna a la ciutat una alcaldia que recupera les polítiques de mobilitat de l’època de Joan Ribó- s’hi suma un problema estructural que ja no és competència municipal, sinó autonòmica i estatal, que fa que València estiga infradotada en xarxa ferroviària, especialment de proximitat, amb uns serveis de metro i Rodalies insuficients, ineficients i decadents. A banda de l’altra gran mancança que és la del corredor mediterrani encara pendent d’executar-se després de tants anys pendent.
Per altra banda, la creixent massificació turística dels darrers anys -que de nou, María José Catalá intenta vendre com una benedicció,- i que en Falles s’accentua dramàticament, no fa sinó multiplicar aquests problemes en la mobilitat.
Que enguany s’haja avançat la plantada dels envelats de les carpes al 4 de març, amb centenars de carrers tallats durant dues setmanes, estacions d’autobús anul·lades, línies desviades i aparcaments de bicicletes i estacions de Valenbisi tancades, tampoc és que haja ajudat precisament a millorar un poc la situació.
De fet, massificació i problemes de mobilitat s’han donat de la mà amb el drama de Rodalies a l’Estació del Nord. L’Ajuntament de València va tenir la “genial idea” de demanar a Renfe que els trens de rodalies deixaren d’arribar al centre de la ciutat durant els horaris de la mascletà per evitar “problemes de seguretat”. Problemes derivats, precisament d’aquesta massificació i aquesta turistificació. I Renfe i el Ministeri espanyol de Transports van tenir l’encara “millor idea” de fer cas a una petició destrellatada i deixar tirats a Albal a tots aquells ciutadans que volgueren arribar a València en el citat horari, que és bàsicament les hores centrals del dia. La conclusió de la història ha estat una sèrie de polítics i institucions discutint-se per xarxes socials per qui tenia la culpa mentre la ciutadania, desesperada, es trobava que ningú resolia el problema. I així és com València ha acabat sent una ciutat on traslladar-se per qualsevol cosa resulta poc menys que una missió impossible.
Les Falles passaran, però els problemes de mobilitat i massificació turística que té València es quedaran. El caos d’aquests dies no ha estat sinó un espill que ens ha mostrat la pitjor cara d’una realitat que ja és la normalitat durant tot l’any. Cal un pla rigorós, ben finançat i amb objectius a curt, mig i llarg termini per integrar València i la seua àrea metropolitana amb una xarxa de transport públic ràpid, eficient i còmode, que busque reduir el trànsit motoritzat, allibere carrers i espai públic per als vianants, reduïsca la contaminació i els accidents i la factura de tantes famílies que depenen del cotxe. Mentre, cada Falles i la resta de l’any, continuarem igual. Aquesta és una de les necessitats prioritàries del poble valencià, que suporta de manera indigna com la capital del País Valencià i la tercera ciutat més important de l’estat està maltractada des del centre per un estat que ens menysprea contínuament i mal governada per uns polítics locals del PP-Vox totalment incompetents en temes de mobilitat i sostenibilitat. Dimitirà algun (i)rresponsable polític d’aquest caos?
