El cap de setmana passat es va celebrar a València la Jornada estatal sobre decreixement i classe, organitzada pel PCE-PCPV i Anticapitalistes, que va reunir representants de les organitzacions sindicals CCOO, CNT, Intersindical Valenciana, Intersindical Catalana i LAB. També hi van participar col·lectius ecologistes (Ecologistes en Acció, Rebel·lió Científica, Extinction Rebellion, Amigues de la Terra, Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible i Research and Degrowth), i es va posar el focus en les conseqüències de la crisi ecològica sobre l’ocupació i en com impulsar una transició ecològica que reduïsca el consum energètic i material assegurant unes condicions de vida digna per a la classe treballadora.
Van obrir la jornada Irene Calvé Saborit, del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) i membre del grup d’Energia i Medi Ambient del PCE, i Martín Lallana, militant de l’Àrea d’Ecosocialisme d’Anticapitalistes.
A continuació, Erika González, coordinadora confederal d’Ecologistes en Acció, i Jason Hickel, catedràtic de l’Institut de Ciència i Tecnologia Mediambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), van oferir una introducció política a la crisi ecològica i a les propostes del decreixement, i van descriure com haurien de transformar-se diferents sectors laborals.
Posteriorment, Stefania Barca, investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), i Jaime Nieto, doctor en Economia de la Universitat de Valladolid (UVa) van parlar sobre el rol que juguen els treballs de cures, sobre les conseqüències macroeconòmiques de la crisi ecològica i sobre com hauria de planificar-se una transició ecosocial decreixentista des d’una perspectiva de classe.
D’aquesta manera es van abordar els reptes que suposa per a la classe treballadora la transició energètica i la crisi ecosocial, i en particular la seua repercussió sobre l’ocupació.
Un front de classe per a afrontar la crisi ecològica
En els debats en les taules de treball entre representants sindicals, col·lectius ecologistes i organitzacions polítiques, es van analitzar les conseqüències que l’anomenat capitalisme verd pot provocar sobre la classe obrera i el mode en què s’ha de respondre conjuntament.
Així mateix, van dialogar sobre les demandes i reivindicacions que s’haurien d’impulsar per a aconseguir aquest decreixement planificat i de classe, i van abordar diferents possibilitats per a avançar en aquest procés, respecte a les estratègies sindicals a desenvolupar, com anticipar-se als conflictes laborals del futur, o què podem aprendre de les experiències desenvolupades fins ara.
D’aquesta manera, la jornada a València va emfatitzar la importància de crear un front de classe amb el qual abordar aquesta qüestió fonamental per al planeta i per als treballadors i treballadores. Sense desmeréixer un altre tipus d’experiències dutes a terme, es considera que en molts casos que no estan sent capaços de reunir el moviment obrer organitzat per a dur a terme una anàlisi amb perspectiva verda des de la classe treballadora i per a la classe treballadora.
Anàlisi i conclusions
Les persones assistents, de variades tradicions de l’esquerra transformadora, van constatar, no obstant això, acords bàsics entorn de molts punts. Es va identificar la irrenunciable pulsió al creixement essencial al mode de producció capitalista com la principal causa de la crisi ambiental i de materials que afronta la humanitat, i es va insistir en la incompatibilitat entre el desenfrenament productivista i consumista intrínsec al capitalisme i la solució humana dels problemes plantejats per la crisi ecosocial i els reptes de les noves tecnologies de la producció.
Així mateix, es va posar de manifest la desigualtat que existeix entre l’empremta ecològica de les elits i països privilegiats i la de les classes treballadores i països no occidentals, mostrant el caràcter de classe del problema.
Es van analitzar també les variants green new deal de la resposta capitalista de la Unió Europea, mostrant els seus límits. Es va convindre a denunciar el «blanqueig verd» com a cortina de fum dels megaprojectes de reconversió ecològica del capitalisme, posant de manifest les limitacions intrínseques de l’electrificació i la turistificació entre altres. També es va denunciar que una part important dels fons europeus Next Generation en el cas espanyol estan dedicats a turisme i construcció.
La classe treballadora, els seus sindicats i els moviments populars han de transformar la seua cultura i els seus modes d’acció d’acord amb la urgència de la crisi ecosocial. El sindicalisme en la fase actual ha d’anar més enllà de la problemàtica de l’ocupació en l’empresa i cobrar una dimensió sociopolítica concorde a la naturalesa global de la crisi i de la resposta capitalista a aquesta.
Va haver-hi consens en el fet que la lluita contra les conseqüències de la fase de «reconversió ecològica» en què ha entrat el capitalisme requereix noves formes d’acció sindical i de coordinació entre els sindicats i els moviments de resistència popular, així com d’intervenció en els mitjans de comunicació, teixint xarxes d’aliances àmplies.
Per a encarar les conseqüències de la necessària transformació de les societats dictada per la crisi ecosocial, la classe treballadora ha de lluitar per canvis estructurals que eviten que els treballadors i les treballadores siguen els qui acaben pagant les mesures «verdes» dels governs capitalistes. Algunes de les propostes polítiques esmentades al llarg de la jornada van ser: la creació d’un servei estatal d’ocupació garantida, dirigit als sectors econòmics que satisfan les necessitats socials bàsiques: educació, salut, habitatge, aigua, transport, energia; que l’estat posseïsca a les seues mans els instruments financers per a orientar el crèdit cap a aquests sectors dels quals depenen les necessitats socials, i no cap a projectes i megaprojectes l’única justificació dels quals és el benefici dels inversors; i disminuir el poder de compra de les elits riques, el consum de les quals és el de major empremta energètica.
La jornada va concloure constatant la possibilitat de diàleg fructífer entre les diverses tradicions participants, no donant per conclòs el treball i obrint la possibilitat a futures trobades.
Decreixement i pensament ecosocialista
El decreixement descriu un conjunt de teories científiques i propostes polítiques que estan recopilant cada vegada més consens en l’àmbit acadèmic. S’afirma que per a fer front als reptes ecològics del present –com ara el calfament global, l’esgotament de recursos materials o la pèrdua de biodiversitat– els països del Nord global han de reorganitzar les seues economies per a poder reduir el consum d’energia i materials. Es tracta d’abandonar la dependència estructural cap al creixement econòmic, sense el qual es produeixen les recessions, augmenta l’atur i es retallen els serveis públics.
Aquests plantejaments han sigut recollits pel pensament ecosocialista, des d’on s’advoca per un decreixement just, planificat i amb perspectiva de classe. És ací on adquireixen una enorme importància els espais de lluita i conflicte sindical. Són molts els sectors laborals que es transformaran durant els pròxims anys, i la classe treballadora no pot ser un subjecte passiu d’aquests canvis.
