Quan es crida al servei d’atenció al client de Valenbisi –el servei públic de lloguer de bicicletes de València- se’t permet escollir l’idioma amb que vol ser atès. Si l’usuari demana castellà ràpidament l’atendrà una persona, però si, en canvi, opta pel valencià, se’l deriva sistemàticament a un contestador automàtic.
El grup municipal de Compromís ha recollit les denúncies de diversos usuaris del servei per aquesta discriminació lingüística, ja que és impossible, asseguren, ser atès en valencià en aquesta concessió pública. «Normalment, encara que et dirigisques a la persona d’atenció al client en valencià no sol posar-te pegues, malgrat no entendre’t, però et respon invariablement en castellà, negant-te el dret a realitzar i rebre la comunicació en la teua pròpia llengua», explica el regidor valencianista Giuseppe Grezzi, qui anteriorment havia estat responsable del seguiment de la concessió des de la regidoria de Mobilitat Sostenible.
Durant el seu mandat van aconseguir que JC Decaux, empresa concessionària, començara a oferir servei d’atenció al client en valencià, però «amb el PP al comandament, la nostra llengua ha sigut la primera damnificada», continua el regidor, qui alera també d’un deteriorament general del servei: « des de fa mesos ens arriben cada vegada amb més freqüència noves queixes al grup municipal per aquest tema, especialment pel que fa a l’atenció a l’usuari».
Nou servei per a turistes
Aquestes denúncies de Compromís coincideixen amb la posada en marxa d’una nova tarifa que permet utilitzar els vehicles de Valenbisi durant 24 hores per 3,99 euros, sense necessitat de ser un abonat.
Entitats veïnals temen que aquesta nova modalitat, clarament enfocada al turisme, vaja en detriment dels residents de la ciutat que en són usuaris, precisament en un moment de creixent tensió social pels impactes del turisme massiu en la vida quotidiana del veïnat. «Necessites la bicicleta per anar a treballar, i si normalment ja no pots comptar en que trobaràs vehicle o aparcament després, amb els turistes gastant-la massivament, açò encara serà més difícil», assenyala Amparo Sánchez, usuària habitual del servei.
A més, amb aquesta nova tarifa, Valenbisi es converteix en competidora directa de desenes de xicotetes empreses de lloguer de bicicletes per a turistes, que denuncien un «cas clar de competència deslleial». Un problema, el de la competència deslleial, que preocupava molt al PP quan es trobava a l’oposició.
L’herència de Rita Barberá
Precisament, des de Compromís denuncien «l’oportunitat perduda» del consistori d’aprofitar l’aprovació de la nova tarifa per exigir a JC Decaux millores en el servei, tant l’ampliació del parc de vehicles i la xarxa d’estacions –que no arriba a àmplies zones de Malilla, Sant Isidre, ciutat Ros Casares o quasi totes les pedanies- com més reposició de bicicletes a les estacions que van quedant-se buides. «Ha sigut tornar el PP a governar i tornar JC Decaux a rebre beneficis extra sense que el govern obtinga a canvi cap contraprestació per a la ciutadania», explica Grezzi.
Aquesta denuncia té a veure amb el peculiar model de concessió que van signar el 2009 la llavors alcaldessa de València, Rita Barberá, i l’empresa JC Decaux i que tenia una duració de vint anys. Aquest obligava a l’empresa a assumir tota la inversió de la posada en marxa del servei i, a més, amb una tarifa màxima de vint euros anuals. A canvi s’assegurava l’explotació gratuïta de tots els espais de publicitat exterior de la ciutat. Amb aquest sistema, l’única possibilitat des del consistori de pressionar a l’empresa per a introduir millores o ampliar la xarxa és quan cal negociar canvis en les tarifes, que han de ser aprovades pel consistori. En canvi, segons Compromís, el PP renuncia «sistemàticament» a fer-ho. Ja va passar amb Barberá, quan del 20 euros inicials va apujar-se fins als 29,21 o ara, amb l’aprovació de la nova tarifa per a turistes.
«Durant huit anys –explica Grezzi- no es va produir ni una pujada de preu en les tarifes de Valenbisi i en canvi aconseguírem per primera vegada que la concessionària JC Decaux introduïra bonificacions per a estudiants, persones en l’atur i situació de vulnerabilitat. Aconseguírem a més que s’obrira una oficina amb atenció a l’usuari que efectivament atenguera diàriament, i a més, que es fera també en valencià. I tot sense donar a l’empresa cap benefici econòmic afegit, però ara que tindrien molta més força per a negociar no han obtingut ni més bicicletes i ancoratges, ni una sola nova parada en les noves zones d’expansió de la ciutat, ni en les pedanies».
