La sala Alfons el Magnànim del centre cultural La Beneficència de València és enorme. Una antiga capella, bellament decorada amb pintures brillants té capacitat per a centenars de persones i està plena a vessar. La gent s’amuntona pel passadís central, els laterals i al fons de la sala fins ben bé al pati. I amb tot, no se sent ni una mosca. Centenars de persones aguanten la respiració davant del l’esgarrifós testimoni de Wael Al-Dahdouh, corresponsal del canal internacional de notícies Al Jazeera a Gaza, i que ha vingut convidat per la Unió de Periodistes Valencians per recollir el Premi Llibertat d’Expressió que atorga l’entitat en nom del Sindicat de Periodistes Valencians.
Sentir-lo explicar com va desenterrar el seu net de soles sis mesos amb les pròpies mans o com va trobar el cos pràcticament irreconeixible de la dona després de rebre l’impacte d’un míssil israelià remou l’estomac i la consciència. La mateixa traductora hi ha moments que pareix que li costa reproduir les paraules d’Al-Dahdouh. És impossible no commoure’s davant de la magnitud –personal i col·lectiva- del que està explicant.
Al llarg dels tres quarts d’hora electritzants que dura la seua intervenció, Al-Dahdouh detalla –no per aquest ordre- com Israel està perseguint de forma intencionada i sistemàtica els periodistes palestins. Fins a 150 han estat assassinats en els darrers sis mesos. Una xifra superior als que van morir durant tota la Segona Guerra Mundial i que duplica els que van morir en tota la Guerra del Vietnam. Els motius? «Les forces d’ocupació –perquè recordem que aquesta no és una guerra entre dos exèrcits sinó que és el càstig col·lectiu d’una força ocupant contra la població civil per les accions de la guerrilla- tenen fixació amb els periodistes palestins perquè fem la nostra feina amb professionalitat i objectivitat. No volen que mostrem al món el que està passant i nosaltres retransmetem en directe les conseqüències dels bombardeigs, no són vídeos editats, expliquem exactament el que està passant», explica Al-Dahdouh.
En el seu cas, el càstig ha estat encara més cruel, si açò pot ser, que l’intent d’assassinar-lo. Mentre cobria una sèrie de bombardeigs, l’aviació israeliana va bombardejar la casa on s’havia refugiat la seua família- Va ser un atac directe amb míssil guiat. Van morir la seua dona, dos fills i un net. «Estava treballant, explicant els últims atacs quan em va cridar la meua filla per explicar-me que havien bombardejat la casa, sense saber-ho estava retransmetent l’atac contra la meua família. Vaig embogir, no sabia ni on era ni que estava fent». I aquest no ha estat l’únic atac que ha patit. Un altre míssil israelià li va matar un altre fill, periodista com ell, i un tercer el va tindre com a objectiu, resultant amb la mort del seu company d’equip i ferides molt greus a una mà, encara visibles en la pròtesi que porta.
I davant de tot aquest drama, quina ha estat la resposta d’Al-Dahdouh? «Treballar amb més ímpetu i més professionalitat, perquè si una cosa ens deixa clar el desafiament al qual ens han sotmès les forces d’ocupació és que la nostra faena és important. Ni un sol segon oblide que la meua família ha sacrificat la vida perquè jo poguera exercir de periodista. Com podria deixar-m’ho precisament ara?».
L’imprescindible context
Abans, però de parlar de la seua experiència i la dels seus companys informadors, com a bon periodista, Al-Dahdouh va oferir el context imprescindible per a entendre el que està passant. Com es viu a Gaza, un territori de soles 365 quilòmetres quadrats on hi sobreviuen 2,3 milions de persones –el que el converteix en el territori més densament poblat del planeta- sota setge des de fa 18 anys, període en el qual han hagut de patir set guerres. Una àrea tancada –Al-Dahdouh ho va comparar amb un estadi de futbol «però amb menys portes»- amb només tres passos fronterers, només per un dels quals pot entrar una ajuda humanitària sempre fiscalitzada i insuficient. «Més recentment Israel va decidir tallar els subministraments d’electricitat i aigua potable, l’actual guerra havia començat», va explicar referint-se a abans del 7 d’octubre, que no va ser causa, sinó conseqüència de la política d’extermini silenciós cap a la població de Gaza.
L’actual guerra, però, «no és comparable amb cap altra de les anteriors», explica Al-Dahdouh. La quantitat i intensitat dels atacs ha estat d’una escala «inèdita i insòlita». «En les anteriors guerres, la gent que vivia en una zona atacada es refugiava a altres de més segures. Ara no hi ha zones segures, no queden cases habitables, s’han destruït totes les infraestructures: escoles, hospitals, oficines de l’ONU, centres de repartiment alimentari…». També el patrimoni. La segona església cristiana més antiga del món, de més de 1.300 anys d’antiguitat ha estat destruïda per les bombes israelianes. «S’han comès tots els crims de guerra i de lesa humanitat imaginables», explica el periodista.
Al final de la conferència és inevitable fer una reflexió: Israel pot matar centenars de milers de palestins. La seua superioritat bèl·lica és indiscutible, però si en algun moment somiava en donar legitimitat al projecte d’estat, aquest anhel ha quedat també sepultat sota les runes de Gaza. Gràcies al sacrifici de centenars de Wael Al-Dahdouh, hui el món sap que està passant a Gaza i no hi ha projecte possible sobre les cendres d’un genocidi.
