Les vagues no són habituals a la indústria del taulell. Els darrers anuncis –associades a les sempre tenses negociacions dels convenis- han acabat desconvocats a última hora després d’arribar a acords. Aquesta volta, però, el tracte no ha estat possible i els sindicats CCOO i UGT han acabat aturant el sector amb una acció que pretenent repetir aquest divendres 1 de març, coincidint amb la Fira Cevisama, la més important de l’estat sobre la producció de ceràmica.
Segons els sindicats el seguiment ha estat de 80%, mentre que la patronal Ascer no ha proporcionat xifres pròpies.
El principal motiu de desacord ha estat l’augment salarial. Mentre els treballadors exigien un increment del 10% en tres anys –un 4% el 2023 i un 3% per 2024 i 2025-, els empresaris ho volien limitar al 6% –2,5% el 2023, el 2% el 2024 i l’1,5% el 2025.
Per als primers, la inflació dels darrers anys els ha fet perdre un 8,5% del poder adquisitiu i que cal «actualitzar els salaris», mentre que per als segons, la «situació d’incertesa» del sector els obliga a ser «prudents».
Incertesa i eufòria
La indústria del taulell té una importància objectiva en l’economia valenciana. Per si sola suposa el 8% de la producció industrial valenciana i l’1% del total de l’Estat, amb una facturació de 5.500 milions d’euros i 14.000 llocs de treball directes.
De fa anys que el sector afronta reptes importants, com l’increment dels preus del gas, les pressions de la Unió Europea per descarbonitzar l’economia, l’arribada de nous competidors com l’Índia o els vaivens de la geopolítica –per exemple, l’embargament comercial a Rússia va fer perdre un dels principals mercats.
Açò s’ha concretat en el patiment per algunes de les empreses, però sobretot les més menudes. En els darrers mesos han tancat fàbriques com la de Roca Tiles a la Vall d’Uixó o Ceracasa a l’Alcora, amb 140 i 94 acomiadaments respectivament. En total, en un any i mig s’han destruït 2.300 llocs de treball.
Aquest patiment, però, no es troba distribuït uniformement. En el darrer exercici declarat, les principals empreses del sector han declarat beneficis multimilionaris –44,4 milions Porcelanosa, 81 el grup Pamesa i 9,4 Grespania. De fet, el president del grup Pamesa, Fernando Roig, va afirmar que «2024 serà espectacular per la ceràmica».
En aquest sentit i sobre les motivacions de la vaga, Jordi Riera, secretari general de CCOO Hàbitat a les Comarques del Nord, ha recordat que «aquest sector té cicles, però segueix generant una alta rendibilitat, iel 80% dels treballadors estan en grans grups empresarials, per la qual cosa no es pot negociar un conveni només pensant en el 20% restant».
De fet, ’economista i expert en polítiques industrials Francesc Xavier Molina alerta que tot el clúster fa anys que es veu sumit en un procés de concentració de la propietat en molt poques mans», procés que aniria acompanyat de l’entrada de fons d’inversió internacionals, el que a parer de Molina és «molt preocupant», ja que « la propietat d’aquesta indústria passe a empreses que no estan vinculades al territori és molt arriscat, com hem vist en altres processos similars, i poden generar dinàmiques especulatives, trames d’elusió fiscal i altres situacions que, potser als propietaris no els preocupa, però sí que tenen impacte al territori».
