L’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València acollirà aquest dimecres la presentació del llibre Les cicatrius de València de Víctor Maceda, una obra que connecta la gran riuada de 1957 amb la DANA de 2024 i que reflexiona sobre el paper del País Valencià davant les catàstrofes naturals, la gestió política i els canvis socials i urbanístics. L’autor estarà acompanyat per l’escriptor Martí Domínguez, net del director destituït de Las Provincias després de la riuada.
Maceda ha destacat en una entrevista prèvia que l’obra “recupera l’esperit d’aquells valencians que en el 57 es van enfrontar a la dictadura per salvar la dignitat del seu poble”. Segons explica, figures com Martí Domínguez “van fer germinar a la universitat noves capes de sectors valencianistes amb la llengua i el País”. Un esperit d’empoderament que, a parer seu contrasta amb l’actualitat: “Hui hi ha gent que ha fet tot el possible per aferrar-se a la seua cadira sense pensar en l’opinió del seu poble”.
El periodista assenyala que les dues grans riuades són símbol d’un model urbanístic que ha multiplicat els riscos. “La DANA al Baix Segura va deixar tres morts, la pantanada de Tous huit. El model de desenvolupament ha fet que hi haja tantes víctimes. Municipis que eren molt xicotets han crescut d’una manera accelerada fins a convertir-se en alguns dels més densos de l’Estat, com Benetússer”, ha remarcat. A més, ha recordat que després del 57 “tota l’Horta Sud inicia un procés de transformació amb centres comercials, metro, autovies i rodalia en una porció mínima de territori”, però sense aprendre dels errors: “Repetim les mateixes errades i tornem a créixer oblidant els riscos”.
L’autor també apunta que “sempre és a l’octubre quan tenim un esglai d’aquestes característiques” i lamenta que la societat valenciana semble condemnada a “no aprendre”. Reconeix que ara “hi ha reaccions exemplars davant d’un avís taronja”, destaca que la prevenció va ser insuficient i el sistema polític “incapaç d’afrontar les conseqüències estructurals”, en octubre del 24.
“Mazón és el gran responsable per la falta de previsió i els 228 morts, és l’innegable”
Pel que fa a la resposta institucional, Maceda considera que “el model autonòmic ha evidenciat les seues limitacions, amb una manca de comunicació entre el govern de l’Estat i la Generalitat”. “Mazón és el gran responsable per la falta de previsió i els 228 morts, és l’innegable”. En aquest escenari “cavalca el descontentament i els discursos ultres”, i distribueix responsabilitats: “Es responsabilitza de la mateixa manera el PP i el PSOE a partir del dia 30. La ciutadania s’ha sentit desemparada i això ha obert un espai amplíssim a l’antipolítica”.
“Compromís estava encara en El Ventorro“
Respecte de les forces valencianistes, l’autor afirma que “Compromís ha capitalitzat part del desencís, però també ha quedat en evidència la seua tardana crítica a Pedro Sánchez”. “Compromís estava encara en El Ventorro i la gent feia corresponsable a Sánchez. Fins fa poc no han pres mesures, com ara al Congrés. Apleguen tard”, ha dit. Sobre el PSPV, apunta que “la posició de Diana Morant com a ministra condiciona molt el seu discurs”, i sobre Compromís, que “no té un lideratge clar, segurament Baldoví hauria de repetir”. En conjunt, Maceda veu “una sensació de paràlisi en les dues principals forces d’esquerres”.
El llibre, editat per Pòrtic, vol ser una reflexió coral sobre com les catàstrofes han marcat les cicatrius de la ciutat i del País, i sobre el desafiament de construir un futur menys vulnerable a les repeticions d’uns errors que, segons Maceda, continuen oberts.
