El monarca emèrit Juan Carlos I ha no hi és a Espanya. Tant se val que abandone, el tiren, com que s’exilie o que s’amague en algun paradís sense acords d’extradició amb Suïssa.
La partida ja fa molt de temps que va començar i, el seu designi inherent, estava marcat per les regles mai no sabudes per la majoria. Paral·lelament, aquestes regles o cartes marcades (“atado y bien atado”), segons es mire, no han estat qüestionades pel maistream polític vigent quaranta anys ençà. Entre altres coses perquè a uns, la dreta hereva del franquisme, ja els hi va bé; i d’altres, el PSOE, perquè han sigut traïts per la cultura especulativa i parasitària imposada per la vella guàrdia i atrapades, les noves generacions, per un projecte polític que fa molts anys deixà de qüestionar-se principis democràtics (republicanisme, federalisme, separació de poders, etc.).
Ara doncs, si alguna cosa ha de sorprendre’ns als qui superàrem l’esperança perduda de reviure certa regeneració democràtica a l’estat espanyol; a aquells qui hem seguit la vida política espanyola des de fa 15, 20 o 30 anys i albiràrem un bri de llum i racionalitat a l’europea a partir del nou govern de coalició entre el mateix PSOE i UP; ara totes i tots, per activa o per passiva, hauríem d’exigir alguna resposta.
En eixe supòsit, a partir del qual, part de la ciutadania compromesa (independentment del seu grau d’intensitat o compromís militant) atenguera la proposta senzilla que reivindiquem: posar llum a l’esperpent de la fugida de l’emèrit, el primer que hauria de fer és interpel·lar als qui governen perquè ens explicaren què ha passat.
Govern de coalició?
Correspon a la ciutadania demanar explicacions als seus governants per les accions que realitzen. En eixe sentit, quan la societat civil i política que no governa, atia les preguntes per atendre els dubtes racionals que tothom es planteja per la pròpia acció de governar, es destapa l’enèsima traïció: Unides Podem no sabia res de les maniobres que han tramat els seus socis de govern. Si donem per bona aquesta sentència, si prenem com a sinceres les paraules del vicepresident Iglesias, no cal més reflexió que preguntar-se: per què seguiu en aquest govern?
Segur que tindrem temps per fer anàlisis més adients i pausades. Així mateix, som conscients que el “sistema”, al minut 1 de l’esclat de la notícia, començà disparant munició per crear un estat d’opinió que segregués la imatge personal del presumpte corrupte, de la institució monàrquica. Al mateix temps que assenyalà amb tot el poder mediàtic, que la ciutadania plural i crítica amb aquest estat i la monarquia, és contraria als “valors” del 78 precisament, per no segregar presumpta corrupció de monarquia, entre altres coses.
Per tant, l’explicació de tot plegat ha d’assumir-se des de la nostra posició de derrota moral que va suposar la transició de la dictadura feixista a una falsa democràcia. Tot eixe viatge és temps passat que ens ha de servir per a reflexionar com hem de corregir accions pretèrites per obtenir resultats diferents. És a dir, no seguir fent el que hem comprovat que no funciona. Aleshores, cal invocar i deixar clar que part de l’esperit polític que congrega la capacitat de gestió dels qui hui estan al govern espanyol i no són del PSOE, és fruit del treball i militància de moltes altres forces polítiques i socials. És fruit també, del treball polític de milers de persones i col·lectius que, amb la força del 15 M, treballaren propostes polítiques alternatives. I com no, és memòria i herència dels morts i represaliats pel franquisme i postfranquisme que avui en dia, part d’ells, continuen empresonats pels mateixos tribunals espanyols que llavors.
Així doncs, senyores i senyors que sosteniu el PSOE en el govern de coalició: Unides Podem, vosaltres que teniu el nombre de diputats que teniu no perquè sistemàticament us voten els vostres afiliats; sinó perquè, com hem dit abans, representeu moltíssimes més ànimes i esperits. Quant de temps trigareu per digerir aquest gripau? Mireu com va la cosa perquè, si la incapacitat temporal provocada pel colp tan dur que heu rebut s’allarga molt, segur que es troben altres companyes i companys de viatge per seguir amb aquesta cerimònia constant de confusió i permanent aliança amb la monarquia decrèpita i sospitosa. I no patiu que, això de la reforma laboral, la taula del diàleg, la llei mordassa, el finançament dels ajuntaments i autonomies, la sanitat pública, etc. ja ho apanyarà Europa. Esperem.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
