La setmana passada el Jutjat Contenciós Administratiu d’Alacant donava la raó a la denúncia dels veïns del centre d’Alacant i obligava l’Ajuntament a declarar la Zona Acústicament Sancionada. La queixa procedia dels residents del carrer Castaños, el més relacionat amb l’oci de la ciutat i on des de fa anys es practica l’anomenat «tardeo», amb ambient de festa que s’allarga des de l’hora de dinar fins ben avançada la nit i amb el corresponent soroll en aquest carrer cèntric que va veure nàixer l’escriptor Gabriel Miró, un dels personatges culturals més influents en l’Alacant del segle XX.
La sentència, però, no és ferma i els hostalers presentaran recurs al Tribunal Superior de Justícia. La situació generada respon al debat de model de ciutat que s’ha generat a Alacant, on el turisme i l’oci predominen entre l’economia en perjudici dels treballs generats –marcats per la inestabilitat i per l’escassa remuneració– i també dels veïns de la zona, molts dels quals s’han hagut de traslladar.
L’Ajuntament d’Alacant, fins ara, s’havia negat a declarar la Zona Acústicament Saturada al carrer Castaños, fet que va empentar els veïns a denunciar la situació. Ara, l’Ajuntament està acusat «d’inactuació» després d’haver comprovat que els nivells acústics superaven de llarg els establerts fins al punt de, segons el magistrat, anar en contra de la Constitució Espanyola, que protegeix la «inviolabilitat del domicili».
El consistori, a més, és assenyalat per haver obviat les mesures del nivell de soroll que s’han fet i que demostren les dificultats amb què viuen els veïns. Tant és així que Manuel Villar, vicealcalde d’Alacant amb el PP i regidor de Sostenibilitat Ambiental, va reaccionar el mateix dia en què es va fer pública la sentència per a prometre mesures sense descartar, al seu torn, presentar un recurs contra la sentència i sense concretar, tampoc, quines seran les mesures dutes a terme.
A favor del descans, contra el model econòmic
Siga com siga, la sentència perjudica i molt els hostalers, protagonistes de l’economia alacantina que tenen al carrer Castaños un dels racons més rendibles que s’ompli de clients cada cap de setmana. No és només el soroll allò que molesta els veïns, sinó també les conseqüències de la pràctica etílica que desemboquen en pixum als portals, en pintades, en acumulació de fem i fins i tot en actes vandàlics.
Altres veïns, en canvi, han aprofitat per a convertir els seus immobles en pisos turístics que els proporcionen rendibilitat econòmica i que ara també es veurien perjudicats si finalment el carrer Castaños deixa d’estar dedicat a l’oci. De fet, aquesta és la gran principal preocupació de l’Ajuntament, ja que són conscients que l’oci s’ha de concentrar en algun lloc i saben que si aquesta sentència acaba sent ferma seran molts altres veïns de zones diferents els qui acabaran denunciant situacions similars fins qüestionar el model econòmic en benefici del descans.
És així, a còpia de denúncies, com Alacant pot acabar veient-se forçada a repensar el model turístic i d’oci que domina l’economia local.
