La Serra Gelada de Benidorm (Marina Baixa) és un dels parcs naturals del País Valencià que, malgrat la seua protecció, no ha estat aliena a l’especulació urbanística que ha assetjat i assetja el conjunt del territori.
Ara fa tres setmanes, el Tribunal Superior de Justícia va condemnar l’Ajuntament de la localitat a pagar 330 milions d’euros de compensacions urbanístiques als propietaris d’uns terrenys ubicats en aquest parc després d’haver incomplit els convenis acordats. El litigi procedeix, precisament, de la declaració de la Serra Gelada com a Parc Natural i de la promesa que es va fer als propietaris del sòl en aquest espai per a compensar-los davant la impossibilitat de fer negoci arran de la declaració.
El conveni, en canvi, mai no es va arribar a efectuar, fet que va desembocar en un litigi que ha acabat en mans del TSJ. Dues empreses urbanístiques, Murcia Puchades Expansión SL i Urban Villajoyosa 2000 SL, han de ser indemnitzades amb més de 283 milions d’euros i altres 50 pels interessos legals. Aquesta quantitat equival a tres pressupostos municipals de Benidorm, i en cas que la sentència esdevinga ferma cada veí de la ciutat hauria d’abonar 4.600 euros per arribar a la xifra esmentada.
L’origen
L’origen d’aquest problema de dimensions econòmiques enormes es remunta a un temps ara remot. Tant que l’actual alcalde, Toni Pérez (PP), també president de la Diputació d’Alacant, podria no patir les conseqüències per l’origen, però sí per la gestió que en faça.
Amb l’alcalde Vicente Pérez Devesa, també del PP –qui va succeir Eduardo Zaplana a l’alcaldia del municipi el 1995–, Benidorm va signar un conveni el 2003 per a desclassificar el sòl de la Serra Gelada amb la contrapartida de compensar-ne els propietaris amb diners o amb la concessió d’altres terrenys dins del terme municipal. La compensació, per contra, mai no va arribar ni amb Devesa ni amb els seus successors, que han sigut tant del PP com del PSPV.
L’alcalde actual, Toni Pérez, va assolir el seu càrrec l’any 2015 i el seu equip de govern va interpretar que els convenis de la discòrdia eren nuls. Després de la sentència adversa del TSJ, al consistori li queda l’opció de presentar l’últim recurs al Suprem, però hi poden haver altres solucions més segures.
Alternatives
Els propietaris de les empreses que han obtingut la raó del TSJ s’han mostrat disposats a arribar a un acord davant la possibilitat que Benidorm quede arruïnat si fa efectiva la sanció imposada. Tot i així, l’Ajuntament ja ha informat que interposarà un recurs a la sentència del TSJ, tal com va explicar l’alcalde en roda de premsa, qui va voler traslladar tranquil·litat. Com a mínim, fins que no hi haja una sentència ferma.
Un model fallit
Benidorm representa el paradigma turístic a nivell mundial. Dins del País Valencià el seu model genera admiració i adversitat a parts iguals. Admiració gràcies al desenvolupament d’un turisme accessible a totes les classes socials i a la manera de desenvolupar les infraestructures necessàries per a garantir la disponibilitat de recursos bàsics, com ara l’aigua. I adversitat pel fet que els seus terrenys han quedat devastats en una ciutat en què els gratacels semblen haver competit entre ells i en què les aglomeracions han buidat de residents moltes de les zones del terme municipal.
Entre les adversitats que genera el model també hi ha l’urbanisme desenvolupat a Benidorm. L’Ajuntament va voler compensar la declaració de la Serra Gelada com a Parc Natural a les constructores que hi pretenien fer negoci. Aquesta prioritat ha acabat desembocant en una sentència adversa de desenllaç encara incert fins al pronunciament definitiu del Suprem si és que Benidorm acaba presentant recurs de cassació.
Mentrestant, l’Ajuntament també ha demanat al TSJ per la possible responsabilitat del Consell en aquest cas, en tant que va ser la Generalitat qui va declarar la Serra Gelada com a Parc Natural. Un intent de retardar les conseqüències d’aquella operació i de repartir culpes que tampoc no se sap com acabarà.
Alhora, hi ha qui assenyala la presumpta responsabilitat dels possibles locals, així com també una possible incompetència a l’hora d’haver dissenyat plans urbanístics en un espai en què no se sap ben bé fins a quin punt es podria haver comès un delicte contra la natura o no haver garantit l’accessibilitat de recursos hídrics. Siga com siga, l’Ajuntament de Benidorm té un problema que va aconseguir dissimular abans de les últimes eleccions municipals, però que segurament tindrà incidència en les pròximes, a tocar d’una sentència que serà definitiva i que aclarirà si l’estratègia del consistori actual ha sigut bona o dolenta per als interessos dels veïns de la ciutat.
