El projecte Picardemans.cat ha nascut amb un objectiu clar: tornar a fer habitual que els infants canten, juguen i piquen de mans en valencià als patis de les escoles. La iniciativa posa a disposició de mestres, famílies i centres educatius un recull de cançons infantils “superenganxoses” pensades perquè la canalla les incorpore de manera natural al joc quotidià.
La proposta parteix d’una constatació compartida per molts docents: mentre als patis és freqüent sentir cançons en castellà o en altres llengües, el valencià/català ha anat perdent presència en el joc espontani. Davant d’aquest buit, picardemans.cat ofereix una alternativa lúdica i pedagògica basada en el joc tradicional de picar de mans, amb cançons que històricament s’han transmés de boca a orella, però que sovint només existien en castellà.
El web és col·laboratiu i viu. Actualment, ja recull una quinzena de cançons d’arreu dels territoris del domini lingüístic, amb textos i vídeos protagonitzats per la xicalla, i amb representació de les diferents varietats dialectals. Moltes d’aquestes peces, com Miliquituli o Al ritme de l’Scooby-Doo, s’han traduït i adaptat a la nostra llengua, mantenint l’esperit del joc però normalitzant-ne l’ús lingüístic. Els impulsors del projecte expliquen que “les cançons de mans són vives i cada racó té la seua variació”, i que el web vol facilitar-ne l’accés sense substituir la transmissió oral.
L’impacte ja és visible en alguns centres educatius. A l’escola pública Escola Fortià Solà de Torelló, el professorat s’havia proposat aquest curs incentivar l’ús del valencià/català al pati davant la davallada del seu ús espontani, especialment en un context amb alumnat de llengües familiars diverses. La mestra de música, Judit López, explica que descobrir picardemans.cat els ha permés reforçar aquest objectiu “des d’un vessant eminentment lúdic”. Al cap de poques setmanes, assegura, “ja els sents que canten sols” i s’ensenyen les cançons entre ells, sense imposicions.
Els infants també en destaquen el caràcter divertit i compartit. Algunes xiquetes expliquen que ara prefereixen aquestes cançons perquè són en llengua pròpia i les coneix més gent, mentre que altres han començat a jugar-hi amb germans i germanes a casa i han ampliat així el cercle del joc més enllà de l’escola. El projecte, a més, ha servit per a recuperar memòria: l’alumnat ha conversat amb les famílies sobre els jocs que jugaven al pati quan eren menuts. Han comprovat que moltes cançons han perdurat amb el pas del temps.
