Es tracta del ‘orué’ -euro escrit a l’inrevés-, una moneda electrònica que s’obté per participar en la iniciativa, que no es pot comprar i que, a iniciativa de l’associació Russafa Innova, ha sigut dissenyada pels veïns i agents socials del barri com a eina de cohesió social i de lluita contra l’exclusió.
Amb aquest projecte, els clients que realitzen una compra reben un percentatge en ‘orués’, que poden utilitzar després en l’adquisició de béns o serveis en els diferents negocis del barri. En les iniciatives culturals, educatives o mediambientals, es podrà cobrar als assistents i pagar als autors d’aquestes activitats amb aquesta moneda electrònica, perquè la riquesa generada es queda en el mateix districte.
Un dels seus impulsors, Enrique Montesa, ha explicat que la moneda es va gestar entre octubre i novembre del 2012 i el seu objectiu és, una vegada “a gust” amb el seu disseny i funcionament, posar-la en circulació coincidint amb l’arrencada del curs escolar aquest mes de setembre.
De moment, compten amb una vintena de col·laboradors, entre empreses locals i associacions de comerciants, hostalers i professionals del barri i el seu repte és superar la barrera del centenar de locals i mil usuaris per a principis del 2014. D’ací a dos anys, confien en tenir al voltant de 300 locals i 5.000 usuaris.
Montesa ha explicat que van rebutjar fer una moneda social que fóra un bitllet, com existeix a algunes ciutats de països com Anglaterra i Alemanya, per a “evitar falsificacions” i van apostar per dotar-la d’un “punt tecnològic d’avantguarda i innovador”.
“Vivim en una societat d’informació i allò lògic era passar de Gutenberg al bit”, argumenta i agrega: “És una moneda electrònica que usa la tecnologia NFC (Near Field Comunication) i permet el pagament mòbil”, un sistema que “s’imposarà en els pròxims anys i farà que bitllets i monedes tinguen els dies comptats”.
Com la tecnologia “no ho és tot”, han cercat convertir la moneda social “en quelcom que fóra més enllà d’un programa de punts i fidelització”. Segons Montesa, si s’utilitzava amb categoria de diners “s’havia de declarar”, per la qual cosa finalment, la solució ha sigut que fóra un descompte, cosa que evita “que l’haja de supervisar el Banc d’Espanya i passar els controls de l’Agència Tributària”.
El “únic fre” del projecte, ressalta el seu impulsor, és que els locals han d’invertir en tenir un telèfon amb la tecnologia NFC.
La moneda és una “targeta electrònica” que identifica l’usuari, que pot accedir al seu compte de ‘orués’ a través de la banca social en línia o amb la seua smartphone NFC. Aquesta solució tecnològica permet intercanviar-los en temps real entre qui els utilitzen, i evita així els “problemes” de les anotacions en paper i la necessitat d’accedir a internet per a consignar els moviments.
“Es tracta de fer cobraments i pagaments a través del mòbil”, explica Montesa, qui incideix que la primera compra o servei es cobra íntegrament en diners i es van generant ‘orués’ per a usar com a descompte en posteriors visites a eixe establiment o a un altre de la xarxa d’associats.
La moneda s’utilitzarà en les àrees de negocis i promoció de l’ocupació, espiritualitat i consciència social, educació i cultura, inclusió social i ecologia i salut. “Volem que la moneda social, a part de dinamitzar l’economia del barri, siga una eina que done suport a iniciatives culturals, solidàries, educatives i ecològiques”, comenta Montesa.
Entre les idees que s’engegaran dins de la iniciativa de la moneda social està la creació d’una aula permanent de mobilitat digital, que tindrà un preu en euros i una part en ‘orués’, i que cerca “acabar amb la bretxa digital”. “Una moneda social -hi ha més de 5.000 en el món- no pretén acabar amb la moneda legal sinó complementar-la”, conclou.
