Si hi ha una cosa clara, és que dominen la posada en escena. A les portes de l’Oceanogràfic de València –amb «el dofinari més gran d’Europa», segons el web de l’empresa-, una falla denuncia les condicions amb què han de viure els dofins en captivitat, tractant de comparar-les amb les que es trobaria una persona. Al davant posen els activistes, tots amb la samarreta d’ocasió i els cartells reivindicant la fi dels espectacles amb dofins. Una xica actua com a directora d’escenografia, i s’assegura així que el resultat siga correcte i, sobretot, que el missatge es veja perfectament.
L’acció, dijous al matí de la secció estatal de la World Animal Protection ha estat senzilla però eficaç. Era impossible evitar veure la falla i, de fet, molts turistes camí de l’Oceanogràfic s’aturaven a fer-s’hi una fotografia. A una parella de belgues els pregunte si s’havien plantejat mai la situació dels dofins i responen que, encara que prefereixen els colorístics peixos tropicals, és cert que no s’havien parat mai a pensar que els dofins podien estar patint en els aquaris.
«En realitat no hi ha gent que defense els dofinaris, és més aviat que hi ha gent que està informada i gent que no», defensa Loreto, una de les activistes pels drets dels animals. Loreto assumeix que la situació dels dofins, a priori, puga no parèixer tan mala com les dels bous, morts després d’una terrible agonia, però destaca que «el rebuig va augmentant a mesura que la gent s’informa. Els dofinaris acabaran tancant, és una qüestió de temps», assegura convençuda. De fet, ja hi ha deu països europeus que els han prohibit o bé, les condicions per tenir-ne un són tan estrictes que suposen una prohibició de facto.
Segons les xifres de World Animal Protection, a l’estat espanyol hi ha 93 dofins en captivitat, 18 dels quals es troben a València. Açò el converteix en el primer estat d’Europa amb més dofinaris i el sisè del món. «Són animals que en llibertat recorren centenars de quilòmetres diaris, i ací es troben obligats a donar voltes a una peixera. N’hi ha que es tornen bojos i arriben a autolesionar-se», explica Loreto.
Sandra Campinas, coordinadora de l’ONG a l’estat espanyol, anuncia que més de 70.000 persones ja han signat la seua petició de prohibir el que defineixen com un «cruel captiveri». «El dofí no és un animal en perill d’extinció, no hi ha cap motiu conservacionista que justifique la seua cria en captivitat, és soles una motivació de fer espectacles i generar ingressos», expliquen des de l’ONG.
Arribar a la gent
«És un compromís que tenim els humans, ja que perquè una cosa estiga normalitzada no vol dir que siga normal», explica Rafa Cheli, l’artista faller encarregat de dissenyar el ninot. Amb el seu treball, Cheli ha intentat que «una persona es puga posar a la pell del dofí», transmetent «un missatge molt clar i directe. A primera vista ja es veu el que es representa».
En aquest sentit, l’artista de Dénia defensa l’ús de la falla com a forma de crítica social: «És una forma de reivindicació sovint moderada, sense ofendre, ha d’estar al carrer i ha de servir també per a divertir». Una fórmula que, defensa, «permet arribar a tot arreu».
Ara, el problema per World Animal Protection és saber què en faran del monument. «No ho hem pensat –reconeix una activista- Ens agradaria que poguera estar exposada a més llocs, potser alguna falla la vol incorporar al seu monument, açò seria genial». Però fins al març caldrà trobar on guardar-la.
