L’investigador sobre pau i desarmament Pere Ortega, coordinador d’aquest centre depenent de l’ONG Justícia i Pau, subratlla la “paradoxa ètica” que aquesta empresa de “negre passat” es beneficie ara d’un contracte sufragat amb fons europeus per a destruir unes mines molt similars a les quals ella mateixa fabricava fins fa poc.
Quan es van prohibir les mines, Expal va seguir fabricant un artefacte molt similar: les bombes de fragmentació, un explosiu que abans d’arribar a terra dissemina dotzenes de xicotetes bombes, moltes de les quals no exploten en aqueix moment i queden en el sòl actives durant diverses dècades. Aquestes minibombes tenen a més una característica aterridora: el seu aspecte, similar al d’una botella xicoteta de refresc, que atrau especialment als xiquets. Açò quan no es dotava a propòsit a aquestes bombes d’una aparença similar a la d’una pilota o un altre tipus de joguet.
En 2009, quan Espanya destrueix el seu arsenal després d’haver ratificat la convenció d’Oslo que va prohibir aquest explosiu infame, fou precisament Expal, l’empresa que subministrava les bombes de fragmentació a l’Exèrcit espanyol, la triada pel Ministeri de Defensa per a destruir-les, explica Ortega.
Una història ‘negra’
Si a Espanya ja no queden mines ni bombes de fragmentació amb el logotip d’aquesta empresa de la indústria militar, no es pot dir el mateix d’altres països, recorda l’investigador del Centre Delàs. Els sòls de Colòmbia i del Sàhara Occidental estan encara plagats de les seues mines.
“Expal ha venut obusos a Turquia en el pitjor moment de la repressió contra el poble kurd; també va ser investigada per l’ONU en 1984 després que es comprovara que, en la guerra de l’Iraq-Iran, el règim de Sadam Hussein havia utilitzat armes químiques, en concret gas mostassa, en carcasses fabricades per Expal”, recorda Ortega.
Després de la prohibició de les bombes de fragmentació a Espanya, Expal va concloure un acord amb dues empreses brasileres, Imbel i Engepron. Brasil, igual que EUA, Xina, Rússia, Israel, Pakistan i Índia -els majors productors d’aquest tipus d’explosiu-, es va negar a signar la prohibició acordada a Oslo. Aquesta circumstància ha fet témer als grups pacifistes que el conveni amb les empreses brasileres incloga la transferència de tecnologia perquè aquestes les fabriquen al seu país.
L’investigador del Centre Delàs subratlla a més que Expal és un exemple del que es coneix com a portes giratòries entre la indústria militar i el Ministeri de Defensa. En 2006, un exalmirant de l’Armada, Francisco Torrent, que només uns mesos abans ocupava el càrrec de Secretari General de Política de Defensa (Segenpol), és nomenat president d’aquesta companyia. Segenpol és l’organisme que s’ocupa de comprar les armes de les Forces Armades Espanyoles.
A partir d’aqueix moment, Expal es va adjudicar successius contractes amb l’Exèrcit, com un de 4 milions, al juliol de 2008, per a la destrucció de les 5.600 bombes de fragmentació -moltes fabricades per ells mateixa- que estaven als magatzems militars espanyols.
