Prace Maxia, membre de la directiva de SOS Bebés Robats, ha explicat que en el cas de la seua filla hi ha “moltes irregularitats” que li fan pensar que no està morta, d’ací la seua intenció d’exhumar les restes, que van ser enterrades a una fossa comuna.
“Vint-i-vuit anys després de la seua presumpta mort, em vaig assabentar quina era la fossa on està enterrada”, ha afirmat Prace, que roman encadenada des de les 18 hores del dissabte a l’edifici de la Generalitat, a la Plaça de la Verge, al costat d’una tenda de campanya, que utilitza d’avituallament.
Prace tenia 20 anys quan el 23 d’agost de 1982 va ingressar a l’antiga Residència Hospital Sanjurjo (ara hospital Peset), on el mateix dia es va posar de part i va donar a llum una xiqueta, que va nàixer amb malformacions, si més no, ella no la recorda de tal forma: “vaig veure la meua filla en nàixer i no era cap monstre”.
Aqueixa va ser l’única vegada que va poder veure-la, perquè el metge del centre no li va permetre veure la seua filla atès que era molt tard i ambdues havien de descansar.
Unes hores després del seu naixement, el seu marit va rebre una trucada de l’hospital i li comunicaren que la seua filla havia mort, encara que el metge i el marit van preferir esperar l’endemà per a explicar-li-ho a Prace, però cap persona del centre va mostrar el cos de la xicoteta al pare.
Prace Maxia, encadenada
Ja al matí, la dona va preguntar on estava la seua filla i una infermera li va dir que podia visitar-la a la zona de bressols en companyia d’altres nounats, però a causa que el seu bressol estava lluny la dona no va poder assegurar-se que era la seua filla.
Prace va tornar a la seua habitació i, abans d’anar a parlar amb el metge per a sol·licitar-li permís per a veure la seua filla, el seu marit va entrar a l’habitació per a dir-li que la xicoteta havia mort al voltant de la mitjanit.
“Com la van ficar al bressol si ella havia mort la nit anterior?”, s’ha preguntat Prace, que ha agregat “hi ha moltes coses que em fan pensar que no va morir”.
Quan li van donar l’alta el 29 d’agost, el matrimoni va rebre un informe de l’hospital datat aqueix mateix dia que detallava totes les malformacions i assenyalava que es quedaven amb la xiqueta per a realitzar-li una necròpsia.
Uns dies més tard, Prace va tornar a l’hospital amb el seu marit per a demanar el cos de la seua filla, però els van informar que ja havia sigut enterrada a una fossa comuna, encara que mai li van comunicar el lloc.
Segons la dona, aqueixa necròpsia no consta en la base de dades de l’hospital i, a més, en el Registre Civil la seua filla apareix com a enterrada el 26 d’agost, quan encara no li havien realitzat la necròpsia.
El seu cas no és l’única cosa que l’ha portada a encadenar-se, ha assegurat, perquè “a Espanya existeixen més de 300.000 bebés robats que els seus familiars volen saber que va succeir”.
Preguntada pel temps que romandrà encadenada, Prace ha respost que fins que tinga solucions.
“Ens van arrabassar als nostres fills sense el nostre consentiment, volem saber si estan vius o morts”, ha conclòs.
