Al conegut llibre «La Doctrina del Shock» de Naomi Klein s’explica com sovint s’utilitzen situacions d’emergència per tal de fer avançar polítiques que d’altra forma serien impossibles d’implementar per la seua impopularitat. Al llibre, Klein descriu un reguitzell d’exemples d’arreu del món i en emergències de tot tipus, però una pot semblar especialment propera a l’actual País Valencià: l’huracà Katrina a Nova Orleans del 2005.
Està utilitzant la Generalitat el shock creat per la DANA per tal d’implementar una agenda política oculta? Qui ha llançat el crit d’alarma en aquesta direcció ha estat la Intersindical Valenciana, principal central a l’administració autonòmica, qui en un comunicat ha denunciat les mesures proposades en el projecte de decret llei que «busca reforçar àrees clau de l’Administració per a atendre l’emergència i accelerar la recuperació», en paraules de la mateixa conselleria d’Hisenda, que és qui ha fet la proposta a la Mesa General Negociadora.
Entre d’altres mesures, el projecte de Decret preveu la mobilitat forçosa de treballadors públics, l’assignació temporal de funcions i responsabilitats diferents a les pròpies del lloc de treball, la possibilitat de contractació de personal extern –sense els criteris de mèrit, igualtat i capacitat obligatoris en el sector públic- i també de suspendre les jubilacions anticipades.
Des de la Intersindical denuncien la manca de diàleg i la «imposició» de la mesura però, sobretot, el fet que el projecte no incloga «una data de finalització» de les mesures.
El sindicat recorda que «està d’acord amb què el personal empleat públic contribuïsca, com sempre ho ha fet i com ho està fent ara, a la reconstrucció després de la DANA o qualsevol catàstrofe, però amb plenes garanties laborals».
Precedents
De fet, durant aquestes setmanes, moltíssims treballadors públics de diferents administracions han renunciat a descansos i altres drets laborals, així com també s’han ofert com a voluntaris en entendre que era una situació excepcional i que calia un esforç addicional, però no sempre els responsables de l’administració han actual en conseqüència. De fet, ja pocs dies després de la barrancada, professional sanitari que s’havia oferit com a voluntari va denunciar que la conselleria els estava utilitzant per a cobrir vacants mentre la borsa estava paralitzada.
Des de la Intersindical també recorden que «mesures similars en el passat, com els ‘decrets vela’, la congelació salarial, la reducció d’hores sindicals o la reducció del cobrament del 100% del subsidi per incapacitat temporal entre d’altres, han tingut conseqüències duradores, i moltes d’aquestes encara no han estat revertides». És per açò que demanen que «s’establisquen garanties per al personal afectat per qualsevol mesura que s’acabe implementant en aquest sentit» i que sense aquestes, rebutjaran «de ple el projecte de decret».
Contractes sota sospita
Si hi ha un altre capítol en què el PP podria estar aprofitant la «situació de shock» per al seu benefici seria el dels contractes relacionats amb la reconstrucció.
Fins ara ja s’han fet públics contractes per valor de 34 milions d’euros a empreses vinculades –en molts casos amb sentències judicials fermes- en anteriors trames de corrupció i de finançament il·legal del PP com la Gürtel o Taula. Entre els noms que han eixit a la llum hi ha BECSA SA (2,3 milions), Sociedad de Agricultores de la Vega SA (9,5), CHM (7), FACSA (1,5), FCC Aqualia (7,4) o OCIDE (10,1).
