La historiadora Amparo Cabanes, defensora del secessionisme lingüístic, rebrà l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, amb motiu del 9 d’Octubre. Cabanes, exconsellera en els primers governs autonòmics, catedràtica de Paleografia i diplomàtica, escriptora i política, va ingressar el 1983 a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), on és acadèmica de número i, des del 2009, directora de la secció d’Història. En les seues publicacions es mostra contrària a la unitat de llengua catalana.
Així ho ha donat a conéixer la portaveu del Consell i consellera d’Hisenda, Ruth Merino, en la roda de premsa posterior a la reunió del govern valencià, que ha celebrat dues sessions: ordinària i extraordinària, on s’han aprovat aquests premis i distincions.
Quan li han preguntat pel motiu de la més alta distinció a Amparo Cabanes, ha afirmat que s’ha «tota la seua trajectòria d’èxits», que és «un símbol en el món de les lletres» i amb una formació «que transmet a la societat i ens aporta a tots».
Amparo Cabanes
Nascuda a València el 1938, Amparo Cabanes Pecourt es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València el 1962 i es va doctorar en Història el 1968. Així mateix, va cursar els estudis de Graduat Social a l’Escola Social de València (1959-1962). Des del 1963 fins al 1983 va exercir la docència com a professora titular en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UV, i va impartir classes durant dos cursos (1979-1982) a l’Escola Universitària Diocesana d’Infermeria dins de la mateixa Universitat.
Va obtindre mitjançant concurs oposició la càtedra de Paleografia i Diplomàtica amb destinació en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Múrcia (1982), passant el setembre del 1983, mitjançant concurs de trasllat, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, on va romandre fins que es va jubilar el 2008.
El 1976, convidada per Manuel Sanchis Guarner a donar una conferència sobre la repoblació del Regne de València basada en el repartiment de Jaume I, va argumentar contra les teories preexistents i va defensar la tesi que més que catalans van ser aragonesos i que, per tant, no parlaven català els qui van ajudar el monarca a conquerir l’antic regne.
Va arribar a la política de la mà de Fernando Abril Martorell després de coincidir en algunes reunions sobre el valencià.
De setembre del 1981 al desembre del 1982 va ser consellera d’Educació en el Consell del País Valencià presidit per Enric Monsonís, a proposta d’UCD, encara que va accedir al càrrec com a independent. Posteriorment, fins a juny del 1983 va ser consellera sense cartera en el govern presidit pel socialista Joan Lerma.
Va formar part de les llistes electorals, com a independent, de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes del 1983, encara que no va aconseguir l’acta de diputada.
Des del 2009, és directora de la Secció d’Història de la RACV.
Ferran Torrent, Premi de les Lletres
La Distinció de la Generalitat es concedeix als equips d’extinció d’incendis, emergències i protecció civil que van participar en l’incendi de Campanar, amb menció especial al conserge de l’edifici, Julián García; el Premi de les Lletres recau en l’escriptor Ferran Torrent; la Distinció Joan Lluís Vives a l’aportació valenciana a la construcció d’Europa de l’exeurodiputat del PP José Manuel García-Margallo i el guardó Ambaixador de la Comunitat Valenciana en el mestre pastisser Paco Torreblanca.
Quant a la concessió de les distincions i premis, la portaveu del Consell ha dit que s’han basat en «els mèrits, en els valors, en la predisposició a col·laborar i a aportar a la societat valenciana», cadascun en les seues àrees, «sempre tenint en compte que aporten un valor i que representen principis i valors». «I en cadascun s’ha valorat les persones més adequades», ha afirmat, i ha afegit que «cada any es fa una valoració de les persones que es posen en comú entre tots per a arribar a prendre aquesta decisió».
Acte a Alacant
D’altra banda, el Consell ha acordat que el Premi de les Lletres i la Distinció al Mèrit Cultural s’entregaran el 8 d’octubre en un acte institucional que se celebrarà cada any en un municipi vinculat al patrimoni històric i cultural del País Valencià. A més, la periodicitat del guardó literari passa de bianual a anual.
D’aquesta manera, ha assenyalat Marino, la Generalitat «amplia els actes commemoratius del 9 d’Octubre per a fer partícip a altres municipis de la Comunitat Valenciana i ressalta els premis relacionats amb la cultura en una celebració específica». Amb això, el Consell «vol acostar a la ciutadania» els actes oficials de la Diada del País Valencià, que fins ara només se celebraven a València, amb el lliurament dels premis que reconeixen a les persones que dediquen el seu temps en favor de la cultura».
Enguany, el Consell ha triat la ciutat d’Alacant. En tot cas, els guardonats també assistiran l’endemà al Palau de la Generalitat i participaran de l’acte commemoratiu amb la resta de premiats.
