Diverses ONG per al desenvolupament han convocat una sèrie d’actes, entre ells una concentració i una caravana, «en memòria de les víctimes de la tragèdia de Melilla» i per a denunciar que ha passat «un any d’impunitat» i «sense justícia» des que es van produir les morts a la frontera, que han qualificat de «massacre». Hi participen la Federació Unió Africana Espanya, Caravana Obrim Fronteres, la Coordinadora Valenciana d’ONGF, Jarit, València Acull, Amnistia Internacional, Cear, Cepaim, CIE No, Antimilitaristes MOC València i Ca Revolta.
D’una banda, s’ha organitzat «Caravana a Melilla» dins de la campanya anual d’Obrim Fronteres, que enguany centrarà part dels actes a la ciutat fronterera. La caravana viatjarà amb persones des de València fins a Melilla entre el 23 al 30 de juny, segons ha informat la Coordinadora Valenciana d’ONGD.
A més, el 24 de juny a les 18.30 hores se celebrarà una concentració a la plaça de les Hores del port de València, al costat de l’Edifici del Rellotge.
«Greus vulneracions dels drets humans»
Les entitats convocants han denunciat que es compleix un any des de «les greus vulneracions de drets humans perpetrades per l’Estat espanyol i l’Estat marroquí, que es van saldar, segons diverses fonts especialitzades, amb la mort i execució extrajudicial d’almenys 37 joves, 77 víctimes de desaparició forçada, centenars sotmeses a la denegació d’auxili, a la tortura i altres tractes cruels inhumans o degradants».
Les ONG han asseverat que les autoritats marroquines i espanyoles «van colpejar persones que ja estaven subjectes o que no responien a causa de les seues lesions, van negar assistència mèdica d’emergència als ferits i van utilitzar repetidament gasos lacrimògens contra persones que no tenien manera d’escapar i es trobaven en un espai confinat».
A més, els convocants han indicat que «les autoritats policials van fer a Melilla almenys 470 devolucions sumàries i col·lectives qualificades d’il·legals pel Defensor del Poble i per la Comissària de Drets Humans del Consell d’Europa».
Les organitzacions han recalcat que la «massacre» de Melilla és «la més greu dels últims temps perpetrada en sòl europeu» i han acusat el govern espanyol d’«incomplir sistemàticament el deure de deguda diligència, negant-se a esclarir els fets, depurar responsabilitats, promoure la rendició de comptes i reparar el mal».
Així mateix, les entitats han denunciat que «cap dels responsables ha sigut investigat i tots gaudeixen de la més absoluta impunitat»; que «la comissió d’investigació parlamentària va ser obstaculitzada en successives ocasions» i que, «malgrat l’anunci de la Fiscalia General de l’Estat que investigaria els fets, el 23 desembre de 2022, la fiscal de Sala Coordinadora d’Estrangeria, Beatriz Sánchez va arxivar les diligències sense exigir una investigació judicial».
«Un any després, les víctimes continuen sense accedir al seu dret a la justícia i les famílies no han trobat, identificat ni enterrat als seus morts», han lamentat.
Per tot això, les ONG han reivindicat que es reòbriga el cas del 24 juny del 2022 a Melilla mitjançant «una investigació independent»; que s’implementen mesures «perquè aquesta classe de massacre no es torne a repetir» i «posar a disposició immediata de les famílies tots els mecanismes necessaris per a la cerca de les persones desaparegudes, així com per a la identificació i recuperació de les restes de les víctimes mortals».
De la mateixa manera, han reclamat «acabar amb la violenta cadena de deportacions en calent, contràries al dret internacional»; «vies legals i segures perquè ningú perda la seua vida per migrar i evitar l’explotació»; «l’abolició de la Llei i el Reglament d’Estrangeria i el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE)» i «suspendre els acords de deportació amb tercers països» com ara el Marroc, el Senegal, l’Afganistan, Líbia i Turquia, entre altres mesures.
