Al País Valencià la Conselleria de Sanitat està duent a terme en una reorganització planificada del sistema valencià de salut en conjunt, la qual té un efecte de degradar el sistema públic amb la mirada posada en la seua privatització. I en aquest context augmentar les llistes d’espera és un factor que en forma part.
Les llistes d’espera es potencien amb la supressió de recursos públics, les privatitzacions i externalitzacions, o la creació de les macroàrees, i suposen un atac greu per a la ciutadania. Per exemple, les macroàrees (Agrupacions Sanitàries Interdepartamentals, ASI) implantades per decret en 2024, que s’han convertit en l’eix organitzatiu del Sistema Valencià de Salut, han generat una contestació notable en plantilles i sindicats per facilitar la redistribució de professionals sense negociació prèvia ni criteris transparents. La creació de macroàrees permeten desvestir de professionals el servei d’un departament per a vestir-ne un altre, deterioren les condicions laborals dels professionals i augmenten les llistes d’espera.
La falta d’una atenció adequada davant dels primers símptomes suposa deixar d’identificar problemes de salut greus com els càncers o evitar limitacions greus per a poder caminar o poder dur una vida digna, com passa quan es retarden les operacions ortopèdiques o les cataractes. Arran de la campanya som coneixedores de situacions molt greus per a la gent que podrien prevenir-se amb una atenció més digna i ràpida en la sanitat pública.
La degradació del servei públic afecta les expectatives d’alguns professionals. Sabem que, com més degradació planificada de l’assistència pública i més llistes d’espera, la gent, per exemple, pensa de contractar una assegurança privada. Més benefici per a la medicina privada. Sabem que, com més beneficis per a la medicina privada, alguns metges i metgesses es veuen atrets per la medicina privada (deixant o, especialment, compatibilitzant-la amb la medicina pública). Per tant, com més facilitat per a guanyar diners a la medicina privada, més dificultat per a trobar personal per al servei públic, el qual es degrada i que, al seu torn, té més problemes per a oferir atenció i més llistes d’espera. Un cercle viciós. Un cercle viciós al qual es resisteix una majoria de metges i metgesses que treballen per un servei públic de qualitat.
Aquest cercle viciós acaba en contractes milionaris amb empreses (com Ribera Salud, Eulen o l’IMED) per a gestionar serveis de salut i en la degradació del sistema públic i de les condicions laborals de les professionals.
Fomentar aquest cercle viciós s’acompanya de fomentar ideologia de privatització basada en mentides. Així, davant de la realitat les llistes d’espera, es difonen les idees falses sobre la falta d’efectivitat dels serveis públics per a atendre la ciutadania i, per contra, de l’efectivitat de les empreses privades, de la necessitat d’una major privatització de la sanitat, que es vincula a grans empreses, i de la bondat d’una (falsa) “llibertat d’elecció” basada en la privatització.
Els resultats d’aquesta ideologia els vam veure al País Valencià amb el fracàs del model Alzira de privatització. Recentment, la informació publicada per El País sobre un àudio atribuït al CEO de Ribera Salud, Pablo Gallart, on parla de com l’increment de les llistes d’espera, el rebuig de pacients i la reducció de l’activitat assistencial té la finalitat de maximitzar els beneficis de l’empresa ens explica molt clarament el fracàs de l’empresa privada com a gestora de serveis públics. L’avaluació científica d’aquests serveis privats o externalitzats ja havia documentat sobradament la seua baixa qualitat i efectivitat.
Quan un govern se centra a afavorir la medicina privada, potencia el cercle viciós, la ideologia i el fracàs que hem descrit. I aquesta és la política de l’actual Conselleria de Sanitat, amb un conseller que va ser responsable de la barbaritat que suposà (i encara suposa al Baix Vinalopó) la privatització de cinc departaments de salut, el model Alzira, un model que, com Terra Mítica, passà de ser publicitat com un exemple per al món a ser un forat de deute i un exemple de mala qualitat per a l’assistència. És qüestió de diners i qüestió de salut.
Per a afavorir la medicina privada cal desviar els diners del pressupost de la conselleria a pagar les externalitzacions de serveis a determinades empreses o els contractes de gestió amb Ribera Salud. Uns diners que, en lloc de centrar-se a garantir la qualitat dels serveis públics, es destinen als accionistes de grans empreses privades. Així, pot haver-hi material de radiologia en un hospital públic sense usar perquè no es contracta el personal. Per a afavorir la medicina privada també cal disminuir el servei públic, com ara disminuint els dies de quiròfan, disminuint l’autoconcert dins del servei públic, o impedint millores en les tècniques o materials usats. I alhora tot promocionant, quan t’informen, que si t’operes d’unes cataractes a la privada (encara que siga més car) l’espera és menor que al servei públic.
Les polítiques de privatització i de concertació amb empreses privades i la de retirada de recursos públics són factors de fons de l’allargament de les llistes d’espera. I per a maquillar aquesta realitat es difonen creences falses com que la culpa és d’un excés de demanda o que deriva de la sobreutilització que dels serveis públic fan les persones immigrades. Això és ben conegut. Del que no tenim tant de coneixement és d’altres mecanismes que als mateixos serveis públics allarguen artificialment l’espera per a rebre atenció.
Pel contacte amb les persones usuàries que ja hem tingut en la campanya sabem que una persona que no pot a penes caminar per un problema amb els genolls, rep una petició “ordinària” per part del metge o metgessa de família per a ser atès al centre d’especialitats, tarda mesos a ser atesa pel cirujà ortopèdic de trauma del centre d’especialitats, i que aquest en lloc poder indicar la necessitat de cirugia el que pot és derivar a una “Unitat de Genoll” de l’hospital per a un nou estudi, i en una espera de mesos, aquesta Unitat no pot donar cita ni informe de la posició de la persona en la llista d’espera com indica la normativa legal. I és que amb aquest funcionament la persona no entra en una llista d’espera oficial, sinó que roman en un espai real del “ja li cridaran”. Així s’allarga artificialment l’espera sense que conste oficialment. I així una família d’un barri obrer ha d’anar a un cirurgià privat i demanar un préstec de 15.000 euros per a l’operació d’un genoll esperant que al servei públic l’operen de l’altre.
Quan en un centre públic de gestió privatitzada s’evita demanar proves radiològiques, tal com s’explica en l’àudio atribuït al CEO de Ribera Salud citat dalt, per a explorar un sagnat a l’orinar, la pacient ha de pagar-se una ressonància privada, en la qual es descobreix un procés maligne que ja és difícil o impossible de frenar.
L’espera suposa aquestes conseqüències per a la ciutadania afectada per problemes greus o potencialment mortals. El nostre objectiu central amb la campanya “La teua salut no pot esperar” és ajudar la gent amb malalties greus a avançar els processos d’atenció que necessita. Per a informar, acompanyar i reclamar una atenció digna i ràpida. Però també el de conéixer els mecanismes que faciliten, maquillen l’allargament de les llistes d’espera o amaguen la informació sobre la seua realitat als nostres serveis. Ajudar a millorar l’atenció pública. I per això hem dissenyat fullets informatius dels nostres drets i fulls i processos de reclamació.
Aquesta campanya ja ha començat a la comarca de l’Alacantí, i la gent que ens necessite o que vulga donar-nos informació pot posar-se en contacte amb nosaltres en el correu: mareablancapvcomarquesdelsud@albertamigo
Manuel Giron i Begoña Bevià Febrer, en representació de Marea Blanca País Valencià comarques del sud.
