Una de les onze acusades en el “cas Osvaldos” ha situat aquest dimarts l’exgerent de l’Hospital General de València, Sergio Blasco, –nebot de l’exconseller del PP, Rafael Blasco, condemnat en el cas Cooperació– , al capdavant de la creació i direcció efectiva d’Identiart, una mercantil que va rebre contractes del centre sanitari i d’altres entitats. Segons el seu relat a l’Audiència de València, Blasco “ho gestionava tot” malgrat que el seu nom no figurava en lloc de l’empresa, on constaven la declarant, sa germana i son pare.
La processada, que va mantindre una relació sentimental amb l’exgerent, ha explicat que Identiart es va constituir amb diners aportats per Blasco —“crec que 14.000 euros, el just per crear-la”— i que l’activitat se centrava en arts gràfiques i disseny. “Sergio no tenia firma en cap compte bancari, però era qui ordenava els pagaments. Em deia: ‘Ara entrarà aquest treball; tu ací, ara ixes, ara entres…’. Jo li ho consultava tot a Sergio”, ha subratllat. A més, ha admés que ell li va demanar que contractara una secretària i que incloguera la seua germana i el seu pare perquè la societat no fora unipersonal.
La dona ha revelat que, en documents intervinguts, identificava l’exgerent amb la lletra X: “Em va dir que teníem una relació privada i que el seu nom no havia d’aparéixer enlloc. Em va dir que li posara la X i vaig seguir les seues indicacions”. L’acte de processament recull que “eixe tal X” hauria sigut receptor de 42.000 euros abonats per Jansen en relació amb una revista, una quantitat que “excedeix amb molt” l’aportada habitualment per altres patrocinadors.
En el seu testimoni, l’acusada ha detallat que Identiart obtenia adjudicacions del General i d’empreses privades, i que subcontractava part de la faena. També ha situat l’empresari Francisco Escandell en l’òrbita de la mercantil com a aportant econòmic: “Sergio em va comunicar que anava a entrar Paco Escandell i que faríem les coses bé. Vam obrir un compte, vam muntar oficina; ell s’encarregava de la pintura, mobles i condicionament”.
Preguntada per què va negar en instrucció que la X fora Blasco, ha respost: “En instrucció no estava obligada a dir la veritat i l’advocat de l’exgerent va traslladar a la meua lletrada que, sobre la X, millor guardar silenci”. La processada també ha admés un viatge a Costa Rica en què, segons l’acte, els bitllets —més de 5.000 euros— els va abonar una altra empresa de la trama. “Sergio ja era allí. Al quart dia va decidir que havíem de tornar. Se sol fer el que ell diu”, ha asseverat.
La dona ha remarcat que “mai” va rebre diners de manera personal —“una altra cosa és que ho fera Identiart”— i que cap a 2010 “ja no hi havia diners ni per a pagar el lloguer”. “Sergio em va dir que em trauria de tot açò, que ho sentia per haver-me ficat en això”, ha afegit. Sobre si va sospitar d’irregularitats, ha conclòs: “És molt complicat. Blasco és brillant gestionant. Ell gestiona, mana, ordena…”.
La vista oral del “cas Osvaldos”, que investiga un presumpte desviament de fons públics a través de contractes adjudicats pel General entre 2005 i 2014, va començar la setmana passada. A petició de la defensa i amb conformitat de la Fiscalia, l’acusada ha declarat a l’inici del juí; la resta de processats ho faran a l’últim tram. Ara s’obri el torn de testimonis i, posteriorment, les proves pericials.
Com a testimoni, l’exportaveu d’Esquerra Unida a les Corts, Marina Albiol, ha explicat l’origen de la denúncia: “Ens va telefonar a una persona al grup parlamentari i ens va dir que investigàrem una empresa. A partir d’ací, demanàrem dades i elaboràrem la denúncia”. Segons ha precisat, la seua atenció “en absolut” es va limitar a la figura de Rafael Blasco.
