En els temps que corren, esforçar-se per recordar coses que poden semblar trivials és imprescindible. Quan les costures de les anomenades democràcies cedeixen, ho hem de tornar a entendre tot. Fins i tot allò que pensem que és més senzill i obvi.
Les persones que formem el node VLC de la Xarxa Universitària per Palestina (RUxP) vam decidir organitzar un acte especial per presentar a València el Tribunal dels Pobles sobre la Complicitat amb el Genocidi Palestí a l’Estat Espanyol (TPCGP-25). Amb aquest acte, un concert solidari, la nostra intenció també ha estat explicar una cosa que creiem evident: és compatible i desitjable gaudir d’una vesprada de música, consciència política i vincles en comunitat. Organitzar una activitat que barreja universitat, pensament, música, compromís polític, justícia social i reunió popular, ni és estrany, ni de bon tros és nou.
El TPCGP-25 tindrà lloc els propers dies 28 i 29 de novembre a la Universitat Complutense de Madrid. Seran dues jornades on es presentaran proves i testimonis per a documentar la complicitat i la responsabilitat amb el genocidi palestí de diverses institucions, organitzacions i empreses de l’Estat espanyol. Analitzarem la complicitat i la responsabilitat en àrees com “Indústria, comerç i banca armada”, “Mitjans de comunicació”, “Repressió, suport diplomàtic i lobby sionista”, “R+D Ciència, universitats i educació”, “Mercat Sanitari”, “Empreses” i “Cultura i esport”.
El Tribunal, sota la presidència de Raji Sourani, jurista i advocat defensor dels drets humans a la Franja de Gaza, i la Dra. Luz Gómez, catedràtica d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universitat Autònoma de Madrid, comptarà amb els testimonis del Dr. Ghassan Abu Sittah, cirurgià i rector de la Universitat de Glasgow, la periodista, investigadora i escriptora Olga Rodríguez, l’antropòloga Dra. Maya Wind, o periodistes com Miquel Ramos, David Segarra i la col·laboració de Joan Roura, entre moltes altres veus expertes, locals i internacionals.
La nostra actualitat immediata demostra la importància d’aquest Tribunal. La setmana passada contemplàvem atònites com els mateixos impulsors i executors del genocidi, sense cap rubor, estan decidits a transformar el relat del genocidi a través del mal anomenat “tractat de Pau”. Francesca Albanese, que no necessita presentació, ens ho recorda clarament: “L’alto el foc, segons Israel, vol dir: «tu cesses, i jo dispare». Anomenar-lo «pau» és tant un insult com una distracció”.
També la setmana passada, durant la jornada de la vaga general del 15 d’octubre, contemplàrem com aquest monopoli de la violència estatal destapava la connivència del Govern espanyol amb tots aquests poders occidentals que nodreixen i financen el genocidi a Palestina. Resulta que per al Govern espanyol assassinar nens i nenes no mereix executar mesures completes i efectives de bloqueig i sanció contra Israel. Per contra, la denúncia d’aquest fet i l’exigència d’aïllar l’Estat sionista es respon amb pallisses, cops de porra i gasos tòxics, tot castigant amb brutalitat els qui demanàvem que es faça complir la llei internacional. Aquesta obligació de complir la llei és una altra de les coses òbvies que resulta imperatiu recordar.
I és que, efectivament, en aquests moments hem de lluitar perquè les nostres institucions no “obliden” aquest tipus de trivialitats. Així ho expressa la magistrada espanyola Vicky Rosell: “Recordem sempre que l’essència de l’Estat de Dret no és que la ciutadania complisca les lleis. Això també ho fan a les dictadures. És que les complisca el mateix Estat. No és la ciutadania qui ha d’estar a l’alçada. Són les institucions”.
El tribunal TPCGP-25 neix amb la intenció de ser una eina de sobirania i de memòria de la societat civil contra l’horror imperial i colonial. Com diem a la pròpia web del tribunal: “En les lluites per la memòria, la veritat i la justícia es relliga el vincle de la solidaritat”. La filòsofa mexicana Katya Colmenares ens diu una cosa semblant a manera de recepta decolonial, tot fent caure aquesta màscara d’enganys i ocultacions que suposa l’universalisme de la tradició europeista: “Més que llibertat, alliberament. Més que igualtat, alteritat (poder ser diferents). Més que fraternitat, solidaritat”.
El tribunal TPCGP-25, per tant, apareix com a eina d’alliberament per fer front a la il·legalitat i la impunitat del poder colonial occidental. Una impunitat criminal que el poble de Palestina coneix des de fa més dun segle, i que sexporta cap a tots els racons del planeta. A les mobilitzacions solidàries amb Palestina organitzades al País Valencià, les consignes de “BOICOT A ISRAEL” es barregen freqüentment amb el crit, MAZÓN DIMISSIÓ! Som dos pobles, el valencià i el palestí, atacats impunement per poders de mort que actuen des de les dues riberes del mediterrani. No resulta estrany, doncs, que l’olivera siga símbol de resistència i lluita comuna, tant a l’est com a l’oest de la nostra mar. A Palestina i al País Valencià.
Una altra evidència que necessitem recordar és que la millor versió d’allò polític sorgeix quan la societat civil s’organitza col·lectivament. Ho hem pogut comprovar amb la Flotilla Global Sumud i durant les mobilitzacions a La Vuelta. Al setembre, moltes de nosaltres vam participar a la Tancada per Palestina, i aconseguírem un important acord de 10 punts. Un acord que, un cop constituïda la mesa de seguiment el passat 24 de setembre, ens permet desenvolupar mesures concretes perquè les nostres institucions avancen en el compliment de la llei internacional.
Amb el tribunal TPCGP-25, tindrem l’oportunitat de fer servir els marcs legals més alts i de més jerarquia jurídica per aplicar-los, com a poble organitzat, tot documentant i denunciant totes les il·legalitats que s’han comès mitjançant silenci, falsa neutralitat, complicitat, connivència i col·laboració amb el genocidi del poble palestí. El TPCGP-25 és un tribunal de i per a la societat civil per fer evidents les nostres responsabilitats compartides i col·lectives.
La presentació del tribunal TPCGP-25 a València ha estat materialitzada en un concert solidari. Dissabte passat, Salma Alhakim, Pau Alabajos, Carraixet, Sedajazz (combo New Orleans) i Tomàs de los Santos van obrir l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València a la millor de les expressions de la política, aquella que es nodreix de la companyia, la imaginació i d’un pensament que sorgeix des d’una comunitat de vida. La música, sens dubte, és part de tot això.
Sabem que la música ha quedat directament afectada pel genocidi a Palestina. La música permet arrelar-se a la terra, ressonar amb allò viu, però també expressar la ràbia per resistir. Aquest ha estat el treball del professor de l’Institut Edward Said a Gaza, Ahmed Muin Abu Amsha. Entre tendes de campanya i edificis destruïts, prop de 600 alumnes aprenen a tocar instruments com a forma de resistència cultural, però també de resistència material. El jove cantant, compositor i llaütista Samih Madhoun, ha posat la seva veu per a recaptar fons i donar suport al seu poble i ha finançat així el repartiment d’aigua i aliments durant les fases de gran fam intencionada del genocidi. El mateix Madhoun ens recorda la connexió internacional de totes les nostres lluites enllaçades, interpretant el Bella Ciao partisà amb la seva veu i tocant l’Oud palestí.
La comunitat de músics i músiques del món també són atacades per la dominació de les grans plataformes, com Spotify. Un negoci d’espoli digital que paga una misèria als artistes i premia la música genèrica. El fundador de Spotify inverteix en una empresa d’IA militar anomenada Helsing. La banda anglesa Massive Attack, en un comunicat on anunciava la sortida de la plataforma, cridava a transformar “la ira i les seues contribucions artístiques en una acció coherent, raonable i vital per posar fi a l’infern indescriptible que viuen els palestins cada dia i a cada hora”.
Per tant, entenem que ha tingut i té tot el sentit la reunió, a l’espai universitari, per a expressar el nostre compromís polític per mitjà de la música i per a afirmar que, entre totes, estem constituint aquesta nova eina de justícia social que suposa el Tribunal dels Pobles sobre la Complicitat amb el Genocidi Palestí a l’Estat espanyol (TPCGP-25). Esteu totes convidades i convidats a participar de forma directa o indirecta en aquest Tribunal de i pels pobles en les jornades del proper novembre a la Universitat Complutense de Madrid.
Pels drets de tota la humanitat, Visca Palestina lliure!
Signen en nom del node de la RUxP de València:
Guillermo Muñoz Matutano
Elena Matamala Zamarro
Lucia Sanchis Francés
Faraj Abu-Elbar Santirso
Vicent Calabuig Alcántara
Safaa Elidrissi Moubtassim
Rafael Xambó Olmos
Lola Cubells Aguilar
Lorda Cortés Torregrosa
