El 2 de desembre, el País Valencià viurà un fet tan insòlit com indignant: tindrem un nou president de la Generalitat que no ha sigut elegit per les valencianes i els valencians, sinó designat des de Madrid i sotmés a la tutela explícita de Vox. És impossible dissimular-ho: aquest nomenament és una burla a la nostra autonomia, a la nostra dignitat com a poble i als principis més elementals de la democràcia.
Aquest president imposat és, en realitat, una continuació mimètica del projecte de Carlos Mazón: un govern que ha anat desmantellant polítiques socials, retallant drets i blanquejant discursos d’odi. Però el cas és encara més greu: estem parlant d’un home que va encobrir el que va passar aquell fatídic 29 d’octubre de 2024, un episodi que encara supura dolor en les famílies de les víctimes i que la dreta i l’extrema dreta han intentat silenciar, manipular o directament ocultar.
Ara, amb aquest nou president, tornem al punt d’eixida, o fins i tot més arrere. El projecte que representen Mazón, Vox i el PP és un projecte construït sobre la por, la mentida i la criminalització dels col·lectius vulnerables. Un projecte que ha comprat al cent per cent el discurs xenòfob i deshumanitzador de l’extrema dreta, i que es presenta disposat a aplicar-lo fil per randa. No parlem d’una exageració: parlem de la realitat que ja hem vist a les institucions, en les decisions, en les declaracions públiques i en les polítiques que ens han imposat.
La societat valenciana estem en perill. Ho estem perquè s’estan atacant drets que crèiem intocables. Ho estem perquè es governa contra les persones, contra la convivència i contra els valors que han de sustentar una democràcia saludable. Ho estem perquè volen un País Valencià obedient, callat i resignat.
I davant d’això, la resposta no pot ser el silenci. La resposta no pot ser la resignació.
Per això és imprescindible continuar eixint al carrer cada 29 de cada mes, no sols per mantenir viva la memòria de les víctimes –que ho mereixen, i que no poden ser sepultades per la impunitat del poder–, sinó també per defensar un projecte de País Valencià digne, inclusiu i valent. Eixir al carrer és un acte de justícia, però també és un acte de futur.
Perquè el País Valencià es mereix un govern que estiga a l’altura. Un govern que es preocupe per les persones, que pose la vida al centre i que entenga que governar és protegir, no atacar. Que liderar és escoltar, no imposar. Que representar un poble significa servir-lo, no utilitzar-lo com a moneda política.
El 2 de desembre no serà un punt final. Serà un punt d’inflexió. I si la dreta i l’extrema dreta pensen que el poble valencià es quedarà quiet mentre ens furten la democràcia, la dignitat i el futur, s’equivoquen. No passaran.
I no callarem. Volem votar.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
