En temps d’inclusivitat i respecte de la diversitat hi ha, però, espais on l’homofòbia i la LGTI-fòbia encara són molt presents i dominants. Un d’aquests són els cossos de seguretat i les forces armades, on els esforços per posar-se al dia no sols són escassos sinó que molt sovint són reprimits i castigats.
Aquest és el cas de Ernest G.A., un policia local de València reconegut pel seu activisme en favor dels drets de la comunitat LGTBI i per una millor formació dels diferents cossos de seguretat en l’àmbit de la defensa i protecció de la diversitat sexual. La seua tasca, que en el passat li van valdre reconeixements com el de la Medalla d’Or de la Policia Local de Castelló de la Plana o el premi «28 de desembre» de l’Associació d’expresos socials del franquisme, li ha comportat també una persecució i un constant assetjament laboral des de fa anys, tal com denuncia ella mateix a través del sindicat USOCV, que està fent seguiment del cas.
Segons explica Ernest, el malestar dels comandaments de la Policia Local de València amb la diversitat ve de lluny, ja que en nombroses ocasions li han prohibit realitzar activitats de formació en universitats o altres cossos policials d’uniforme, «tal com fan molts companys en altres temes, com la seguretat vial», puntualitza l’agent. Tampoc li van respondre a la seua petició de desfilar d’uniforme a la marxa de l’Orgull l’any 2020, un fet espinós –els agents de policia no poden manifestar-se uniformats-, però que sí que s’ha permès a ajuntaments com Barcelona o Sevilla. Un silenci que fins i tot va motivar la intervenció del Síndic de Greuges, qui va recordar a l’Ajuntament de València «la seua obligació de respondre de forma directa, ràpida, exacta i legal» a les peticions de qualsevol funcionari.
El que Ernest descriu com «una persecució» es va intensificar a partir del maig del 2021, quan va aprofitar el seu temps de descans per acostar-se a un acte sindical de defensa dels drets LGTBI per tal de fer un regal a una de les ponents. Des de llavors, aquest agent explica que ha patit «un calvari», amb pressions per sotmetre’s a proves psicològiques, canvis de destinació i retirada de l’arma reglamentària mentre havia de patrullar pels carrers. Ernest també denuncia que tots els intents d’arribar a una solució consensuada –per exemple la destinació a un lloc de treball on l’arma no fora necessària- ha estat impedida per la direcció de la Policia Local. Aquesta situació li ha provocat la somatització de l’estrès i l’ansietat en problemes cardiovasculars que l’han obligat a demanar la baixa durant mesos.
Realitat amagada
«No hi ha cap policia local lesbiana declarada en tot el País Valencià, però sí que n’hi ha que no ho volen dir, ni tampoc cap companya trans, i els homes gais ens podem comptar amb els dits de la mà, i és normal, perquè visibilitzar-se té un cost molt alt», explica aquest agent al Diari La Veu.
De fet, els casos de persecució i assetjament a agents de l’ordre per la seua orientació laboral encara són una realitat als nostres dies, com el cas recent d’una policia local de Figueres (Catalunya) que va deixar el cos poc després de fer-se pública la seua homosexualitat.
