Les partides del Pla dels Olivars, Sichar i Trencaes, pertanyents al municipi d’Onda (Plana Baixa), tenen una composició dels sòl fèrtil i baixa en cal que les fa especialment rendibles per a l’agricultura. Per això, des de fa anys diverses finques han impulsat importants inversions per impulsar la productivitat com l’emmallament íntegre per a protegir els arbres del vent, el granís i les plagues, fertirrigació localitzada i plantacions d’arbres joves de mandarines protegides i amb patrons d’última generació que han aconseguit una amb una rendibilitat rècord i una producció per temporada d’entre 15.000 i 20.000 tones que, a eixida de magatzem, tindria un valor aproximat de 22 milions d’euros. També hi podem trobar el camp d’assaig de l’ICCSA (Investigació Citrícola de Castelló) –que treballa en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, IVIA- amb més de 5.000 fruiters on es controla l’evolució de 24.000 línies varietals.
Ara, segons denúncia l’Associació d’Exportadors de Fruita de Castelló (Asociex), tota aquesta riquesa està amenaçada per un parc solar amb 751.632 plaques solars alçades sobre 605 hectàrees repartides en dues grans àrees d’Onda i l’Alcora. El projecte –ara en fase d’exposició pública- està impulsat per l’empresa Harbour Maestrat 4, filial de EnerHi, que ha estat possible gràcies a acords amb propietaris de L’Alcora, fins a cobrir el mínim percentatge legal necessari per a afectar la resta de propietats. La característica més rellevant d’aquesta part del projecte –els propietaris del qual sí que el secunden- és que es tracta fonamentalment de zones forestals o agrícoles abandonades o semiabandonadas fa ja anys. A canvi d’aquest domini, el promotor ampliarà el projecte també a la zona d’alt valor agrícola d’Onda, tal com denuncien els afectats. Els propietaris dels terrenys encara cultivats rebutgen l’acord i han avançat que al·legaran en contra però que temen que es puguen veure expropiats.
Beneficis econòmics
Des d’Asociex es calcula que soles les finques agrícoles més grans generen entre 25.000 i 30.000 jornals exclusivament en la recol·lecció, sense comptar el treball de manteniment o el generat en magatzems. El producte està destinat majoritàriament a l’exportació i pot arribar a suposar un valor d’eixida de 22 milions d’euros. Ja fa temps que llauradors i experts alerten sobre els perills per a la seguretat alimentària que suposen els projectes que afecten zones d’alta productivitat agrícola, inclosos els parcs solars.
Açò sense comptar amb les explotacions d’uns 140 llauradors més xicotets, tots ells proveïts per la Comunitat de Regants Cota 220, també una de les més importants de la comarca, que dona servei a 2.847 ha. agrícoles però que veurà afectada pel projecte entorn del 10% de la seua superfície.
Per contra, des d’Asociex es denuncia que els parcs solars –una volta finalitzada la planta, les subestacions i les conduccions- «les ocupacions que es generen per al manteniment d’aquestes instal·lacions són residuals».
EnerHi és la mateixa empresa que ha impulsat altres megaparcs solars a les comarques nord del País Valencià molt contestats pels veïns, com el de les Useres o a la Calderona
