El monòlit situat al corredor central de la secció 19 del cementeri general de València recorda i ret homenatge des d’aquest dimarts els valencians que van ser víctimes de l’holocaust nazi en distints camps de concentració, on foren deportats per les seues idees o creences religioses.
Així, tal com recull la inscripció situada al costat d’aquesta imatge, es pretén des de l’Ajuntament de València recordar totes aquestes persones «que van patir en camps de concentració i extermini nazis». «Les vivències i el patiment que van experimentar va ser inhumà. Per això, amb aquesta obra, volem retre homenatge i mostrar tot el nostre respecte a les víctimes que van tindre la desgràcia de patir un dels moments més foscos de la història», diu el text.
El consistori reconeix així els 53 valencians nascuts al cap i casal i que hi vivien i que van ser assassinats o van desaparèixer després de ser deportats a camps nazis com els d’Auschwitz, Mauthausen, Dachau o Gusen.
Joan Ribó, amb Alejandro Ramon, regidor de cementeris, presidia l’acte en el qual s’ha descobert el monòlit. També intervenien Estrella Israel, membre de la Junta Directiva de la Comunitat Israelita de València; i el delegat de l’Associació Amical de Mauthausen, Adrián Mínguez. Hi eren, també, la regidora socialista Maite Ibáñez, la del PP Marta Torrado i el de Cs, Javie Copoví.
El monòlit, de dos metres d’altura, està fet de rajoles integrades per palla d’arròs i terra amb la intenció que es vaja erosionant i que amb el pas del temps s’haja de reconstruir per a tornar a honorar les víctimes de l’holocaust. Ribó ha defensat aquest «simbolisme» del monòlit, que no és etern, «sinó d’un material que es desfà, cosa que vol dir que la memòria es perd amb el temps i que l’hem de conservar i reconstruir per a recordar i no repetir».
