Demà serà 29 de novembre i es complirà, per tant, un mes de la DANA catastròfica que ha deixat –a l’espera de noves dades– 222 morts al País Valencià. És el moment de fer els primers balanços d’aquest episodi que perdurarà per sempre en la memòria dels qui ho van viure i en la d’aquells que coneixeran aquest episodi per la transmissió generacional.
En primer lloc, el principal responsable de les conseqüències de les inundacions, el Consell, no ha anat més enllà de mesures cosmètiques per a evitar assumir responsabilitats. El president Carlos Mazón, absent aquell dia de manera totalment injustificable, ha sigut protegit pel seu partit amb l’única intenció que la Generalitat continue en mans del PP. Han prioritzat, per tant, l’interès polític partidista a l’interès humà i al bé col·lectiu del poble valencià. Perquè si aquest interès fora prioritari no cal dir que el president Mazón hauria sigut immediatament destituït.
En canvi, l’estratègia del PP ha estat la de protegir el president i deixar caure les dues conselleres més assenyalades els dies posterior a la DANA: Nuria Montes, qui va mostrar un to totalment apàtic amb les famílies de les víctimes; i Salomé Pradas, que va dir sense cap mena de vergonya que desconeixia l’existència del sistema Es-Alert, que permet avisar els valencians fent sonar els seus mòbils en casos d’emergència.
El president Mazón, cal tornar a dir-ho, absent aquell dia, ha preferit conservar la cadira i protegir el màxim responsable d’Emergències, Emilio Argüeso, amic personal seu i un altre dels grans absents –i per tant un dels grans incompetents– durant la jornada del 29 d’octubre.
I mentrestant, què fa el PP? Després de l’estratègia d’assenyalar el Govern espanyol i qualsevol altre actor que no tinguera les competències transferides per gestionar la catàstrofe –qui les tenia era la Generalitat Valenciana–, el president Mazón ha decidit militaritzar el Consell amb el nomenament de Gan Pampols amb una narrativa bèl·lica que menysprea la política exercida pels civils. És a dir, que menysprea la política més pròpia dels estats democràtics i dona valor al cos armat tan típic dels governs dictatorials.
El president Mazón, tothom ho sap, no podrà ser mai rehabilitat políticament. Però convé destacar que després de 222 morts, la immensa majoria dels quals –qui sap si tots– s’haurien evitat amb una bona gestió de la DANA, l’aparell mediàtic estatal durant aquests dies ha dedicat més temps a analitzar la crisi a la federació madrilenya del PSOE i a altres afers completament superficials si es comparen amb el de la tragèdia valenciana.
Una tragèdia, cal recordar-ho, de la qual sobretot es parla en clau de bipartidisme i en clau de conseqüències polítiques a l’Estat espanyol mentre els afectats esperen les ajudes econòmiques i socials, la reconstrucció de les infaestructures i esperen, també, un acte de valentia i ètica amb les dimissions dels responsables polítics, i una disculpa i sincera per la gestió tan pèssima que les institucions han dut a terme. El País Valencià no es pot permetre que les administracions valenciana i espanyola isquen indemnes després d’aquest desastre i que el PP i el PSOE polititzen la tragèdia al seu favor com a arma llancívola sense cap altre debat.
Un mes després el panorama que tenim és aquest. La manifestació del dia 9 va ser tot un èxit que va contestar a aquesta dinàmica tan perversa, tal com també ho van fer els veïns de Paiporta rebent amb fang el president Mazón, el president Pedro Sánchez i els reis d’Espanya. Cal perseverar en aquestes mostres de rebuig per la dignitat del poble valencià i cal, sobretot, prioritzar l’atenció i les tasques de recuperació en els afectats, que desgraciadament resten a l’espera d’ajuts de tot tipus, mentre els mitjans de comunicació espanyols se centren en batalles polítiques estèrils que en cap cas interessen els valencians i que no són gens creïbles si el resultat de tot això és una aprovació automàtica dels pressupostos del PP a les Corts Valencianes per part del PSPV.
Ho diguem ben clar: l’Espanya del règim del 78 ha abandonat una vegada més el poble valencià. Uns per negligències molt greus i les contractacions a empreses vinculades a la trama Gürtel, i els altres perquè ni tan sols ens han condonat el deute anual del Fons de Liquiditat Autonòmica que ens presta allò que prèviament ens lleven com a conseqüència de l’infrafinançament i la infrainversió anuals i amb l’espoli fiscal històric. No és l’hora del cinisme: és l’hora de les solucions i de fer fora els culpables a través de la mobilització.
