El Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc, a l’Estat francès, ha confirmat la sentència del de Montpeller i reafirma que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments de la Catalunya del Nord. La sentència conclou que la modificació del reglament aprovat pel municipi d’Elna permetent als regidors expressar-se en català als plens «infringeix» l’article 2 de la Constitució francesa, encara que contemplen una traducció al francès, perquè el francès és la llengua oficial de la república. No obstant això, obre la porta a la possibilitat de traduir les intervencions en francès al català.
El tribunal ha confirmat el que ja s’havia manifestat a la vista d’apel·lació del 28 de novembre i el que va dictaminar el de Montpeller el maig de l’any passat. El francès ha de ser la llengua prioritària als plens de la Catalunya del Nord perquè així ho estableix la Constitució. A la sentència, el tribunal rebutja el recurs de l’Ajuntament d’Elna i confirma l’anul·lació del reglament que permetia l’ús del català als plens d’aquest ajuntament, al que posteriorment es van sumar quatre ajuntaments més de la zona. El reglament establia que les intervencions dels regidors es podien fer en català i que després s’haurien de traduir al francès.
Arguments legals
L’alt tribunal, però, recorda que, segons recull l’article 1 de la Llei de 4 d’agost del 1994 la llengua francesa és «un element fonamental de la personalitat i patrimoni de França, essent la llengua de la República en virtut de la Constitució». En aquest sentit, afegeix que l’article 21 de la mateixa llei sobre la protecció de les llengües regionals i la seua promoció fixa que les disposicions d’aquesta llei «no impedeixen l’ús de les llengües regionals ni en accions públiques i privades». D’això se’n desprèn, afegeix la sentència, que aquestes disposicions «ni prohibeixen ni autoritzen» als regidors expressar-se en una llengua regional durant les seues intervencions orals.
Malgrat això, recorda que l’article 2 de la Constitució francesa estableix que «l’idioma de la República és el francès» i que, encara que l’article 75-1 considere que les llengües «regionals» pertanyen «al patrimoni de França», «l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic». Per això, considera que els documents administratius s’han de redactar en francès.
Per això, conclou que encara que s’introduira l’article 75-1 per «marcar l’afecció de França a les llengües regionals», això «no va crear cap dret ni llibertat que siga oposable en benefici dels particulars o de les col·lectivitats territorials; i no va intentar, en particular, reduir l’abast de l’article 2».
D’aquesta manera, consideren que la modificació del reglament contravé l’article 2 de la Constitució, encara que contemple l’obligació d’acompanyar la intervenció en català d’una traducció al francès.
No obstant això, admet que les disposicions d’aquest article no «impedeixen» que la presentació de les deliberacions i intervencions dels regidors, «una vegada expressades en francès, puguen ser traduïdes al català».
