El periodista Quico Arabí ha aconseguit una victòria judicial de gran transcendència en el camp de la llibertat d’expressió. Un jutjat ha declarat nul el seu acomiadament del diari Levante-EMV i n’ha ordenat la readmissió immediata, a més del pagament dels salaris que va deixar de percebre des del desembre del 2023. La resolució considera que la decisió empresarial no responia a criteris econòmics, sinó que es tractava d’una vulneració de drets fonamentals.
La sentència, en un fragment contundent, assenyala que “existeix l’aparença fundada que, en realitat, el que s’havia pretès havia estat una represàlia per raó de l’exercici de la llibertat d’expressió i d’informació”. El magistrat destaca que “dels 81 redactors del diari Levante-EMV, es procedeix a acomiadar, únicament, el redactor demandant, sense donar cap explicació” respecte d’aquesta decisió.
🔴NOTíCIA💣Un jutge ha condemnat el diari @levante_emv per violació de drets fonamentals en l'acomiadament del periodista @QuicoArabi.
— Francesc Arabí (@QuicoArabi) September 14, 2025
La sentència declara la nul•litat d'eixa decisió i obliga el diari a readmetre el treballador. 🧵👇 pic.twitter.com/0DxZ54iImt
Arabí ha denunciat públicament que l’acomiadament es va produir arran de les seues investigacions sobre casos de corrupció vinculats al Partit Popular i, en especial, a l’expresident Eduardo Zaplana. El periodista apunta directament a la direcció del rotatiu: Ainhoa Moll, directora editorial, i José Luis Valencia, director del mitjà, a qui acusa d’haver “adoptat una línia servil amb el zaplanista Mazón i el PP”. Després de reincorporar-se al diari l’octubre del 2023, després d’una excedència, assegura que es va convertir en un treballador “incòmode” per al consell editorial. “El perfil de periodista que havia destapat casos de corrupció del PP els molestava”, afirma.
De fet, en una entrevista concedida al pòdcast La Nostra Veu el març del 2024, quan Josan Piqueres li va preguntar si Zaplana va tindre alguna cosa a veure amb el seu comiat del Levante-EMV, Arabí va respondre que pensava que sí: «Si té bec, té cua i té plomes, normalment és un ànec».
Amb una trajectòria que arranca al Levante-EMV el 1992, Arabí és autor de llibres com Los tentáculos del truhan: la caída de Zaplana y la corrupción más allá del PP i Ciudadano Zaplana. Ell mateix recorda que “el llibre és una excursió per les clavegueres del poder polític i econòmic; a més, radiografia la caiguda de Zaplana i la corrupció més enllà del PP”.
El periodista també ha revelat que l’empresa li va oferir compensacions econòmiques cada vegada més altes per evitar la via judicial, “fins a la porta mateixa del jutjat”. No obstant això, Arabí va rebutjar l’acord perquè, segons diu, “va voler defensar el seu honor”.
Amb aquesta resolució, el cas de Quico Arabí esdevé un precedent significatiu sobre els límits de la pressió política en els mitjans i el dret dels professionals a exercir el periodisme lliurement.
