Casa Mediterráneo, a Alacant (l’Alacantí), acollirà divendres 19 de setembre, a les 19.00, la presentació de l’estudi “Una autòpsia politicosocial de les víctimes del franquisme des del subtierro del cementeri municipal d’Alacant”, elaborat pels investigadors i historiadors Wilson Ferrús Peris i Manuel Quilis Moya, i publicat per la Fundació Vinatea Editorial. L’acte se celebrarà a la seu de la plaça de l’Arquitecte Miguel López, antiga estació de Benalua, i comptarà també amb l’editor Salvador Raga i amb María Jesús Pérez Galant, de l’Associació de Familiares Represaliados por el Franquisme del Cementeri de Alacant.
L’obra, que incorpora un pròleg de la magistrada de l’Audiència Provincial de València, Pura Martorell Zulueta, i una presentació del professor i doctor Carlos Salinas, posa el focus en la repressió a la postguerra a la ciutat. Els autors prenen com a punt de partida l’afusellament de 583 persones entre abril de 1939 i desembre de 1946, executades al Campament Militar de Rabassa i al mateix cementeri i posteriorment inhumades dins del recinte.
La recerca destaca que 423 d’aquelles víctimes —el 72,5%— van ser condemnades al que els autors qualifiquen de “subtierro”, dipositades en fosses comunes sense nom i esborrades de la memòria col·lectiva durant dècades. Les altres 160 van poder ser rescatades de les fosses i soterrades en unitats individuals o traslladades per les famílies després de processos burocràtics. “Molts cadàvers encara segueixen indignament amuntegats anònimament sota terra”, assenyalen els investigadors.
Els autors expliquen que el treball aplica “una autòpsia politicosocial” per establir el perfil de les víctimes més enllà del nom i els cognoms, contextualitzant les raons socials i polítiques que van conduir als assassinats. La investigació estima que, com a mínim, 326 de les 423 persones del “subtierro” —el 77,07%— mantenien vincles ideològics, polítics, sindicals o militars amb la República i la lluita antifeixista; la resta no presenta, de moment, documentació concloent, encara que en molts casos les acusacions franquistes al·ludien a adhesió o simpatia amb el Front Popular.
El volum incorpora una relació extensa de fonts digitals, documentals i bibliogràfiques per facilitar la reconstrucció de biografies, així com dos annexos clau: el primer ordena les 583 víctimes per data d’afusellament, amb edat, procedència i lloc exacte d’inhumació dins del recinte; el segon detalla les 423 víctimes del “subtierro” amb dades sobre expedients sumarials, pas per centres penitenciaris, estat civil, responsabilitats polítiques o sindicals i altres informacions rellevants per a la recuperació de la memòria. “Aquestes dades permetran optimitzar la labor d’institucions i associacions i memorialistes”, recalquen els autors.
La presentació s’emmarca en l’impuls de la pedagogia de la memòria al País Valencià i en el deure de dignificació de les persones represaliades. Els investigadors subratllen que el treball pretén “despertar l’interés per recuperar històries de vida oblidades i silenciades” i que la seua finalitat última respon “a una qüestió de justícia i de dignitat, de sanitat democràtica”.
Dades de l’acte
Divendres 19 de setembre, 19.00 h. Casa Mediterráneo (plaça de l’Arquitecte Miguel López, s/n, antiga estació de Benalua), Alacant (l’Alacantí). Intervenen els autors Wilson Ferrús i Manuel Quilis, l’editor Salvador Raga i María Jesús Pérez Galant (associació de familiars).
