El fenomen de la impostora consisteix en la impossibilitat d’interioritzar l’èxit propi de manera natural. Aquesta síndrome atura l’emprenedoria entre les dones, segons revela l’estudi «Valores y actitudes de las empresarias, directivas y profesionales valencianas», impulsat per la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) i per l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (EVAP).
L’estudi reflecteix que les dones joves i sense fills són les que mostren la major part dels sentiments impostors, tal com han explicat les professores de la Universitat de València Aida Vizcaíno i Amparo Oliver, que han liderat aquest estudi que apunta, a més, que aquest fenomen es relacionaria negativament amb l’autoeficiència emprenedora, així com amb actituds emprenedores com ho són la innovació, l’ètica professional i l’autonomia.
Les autores de l’estudi han explicat que el diagnòstic que ofereix aquest treball ajudarà a comprendre com ha afectat el context pandèmic a les dones professionals, mentre que la presidenta de CEV València i d’EVAP, Eva Blasco, han insistit en el fet que «hauria de contribuir a activar polítiques públiques encaminades a reforçar lideratges femenins, a incorporar noves mesures per a la corresponsabilitat i a activar programes d’emprenedoria femenina».
El retrat robot que realitza l’estudi de les dones empresàries, directives i professionals, les situa a prop dels 50 anys, amb fills, estudis superiors, formació en economia, amb persones dependents al seu càrrec i que a la vegada se senten apoderades.
Així mateix, els resultats confirmen que un 78,8% són, a més, «emprenedores» i que la majoria, el 70%, desconeix quina sensibilització o formació s’està fent per a fomentar perfils com els seus entre la joventut.
Alhora, la meitat de les enquestades pensen que, després de la covid, la situació de les dones al País Valencià «s’ha vist més afectada que la dels homes en alguns aspectes laborals». Al respecte, els aspectes més afectats són la conciliació, després l’oportunitat de trobar faena, l’accés a llocs de responsabilitat i el salari.
«Volem que se’ns reconeguen els nostres èxits, que no s’atribuïsquen als nostres companys, o haver d’estar obligades contínuament a justificar la nostra validesa. En canvi, la pandèmia no ens ha ajudat en aquesta cursa de fons, no ha remat a favor del lideratge femení», ha assegurat Blasco, qui ha lamentat que la presència de dones en espais directius haja transcendit després de la crisi sanitària.
