Un estudi acadèmic dut a terme per la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Jaén ha revelat que un esdeveniment climàtic global va provocar la desaparició d’una antiga plataforma carbonatada marina, una mena d’escull gegant prehistòric que va existir a la Serra de Mariola –entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida– en l’època del Cretaci, fa uns 120 milions d’anys.
El treball assenyala que les dues principals fases de desenvolupament de la plataforma es van produir durant els moments de menor canvi en l’òrbita de la terra, i fa un càlcul temporal de la duració de la plataforma abans de la irrupció de l’esdeveniment, fa entre 800.000 i un milió d’anys, segons ha informat la Unitat de Cultura Científica en un comunicat.
La plataforma de la Serra de Mariola era carbonatada somera, amb la part més interna i tranquil·la –formada per una llacuna amb aigua de mar–, aplanada, on vivien bivalves ja extingits com ara rudistes.
Aquesta mena de llacuna estava bordejada per pegats de coralls escleractinis tant individuals com colonials, formant un complex de baixos de sorra que la separava de la zona més externa de la plataforma, on eren més abundants els braquiòpodes i foraminífers bentònics tals com les orbitolines.
Tot i que la desaparició de les plataformes carbonatades en tota la conca de la Mediterrània ja s’associava a l’Esdeveniment Anòxic Oceànic 1a (OAE 1a), els investigadors apunten a una escassesa d’estudis que testifiquen aquest fet a la península ibèrica.
L’OAE 1a es considera un esdeveniment hipertermal perquè es va produir un augment de temperatura global de l’oceà d’entre cinc i huit graus centígrads, si bé no va suposar una gran extinció en les espècies del planeta.
Adaptabilitat a canvis ambientals
Rafael Martínez Rodríguez, investigador del departament de Paleontologia, Estratigrafia i Geodinàmica de la universitat madrilenya, ha relatat que durant l’estudi es va descobrir que «encara amb les considerables fluctuacions climàtiques que van precedir l’esdeveniment anòxic, la plataforma va ser capaç de sobreviure i adaptar-se a les condicions ambientals, demostrant certa resiliència i adaptabilitat davant canvis ambientals relativament ràpids».
Per a dur a terme la investigació, realitzada durant anys al Parc Natural de la Serra de Mariola, s’han alçat columnes estratigràfiques de detall, recollint centenars de mostres de roca, realitzant anàlisis paleontològics i geoquímics i vols amb helicòpter per a l’estudi de la morfologia de l’aflorament geològic.
«En el context de canvi global en què ens trobem, els estudis geològics del passat són l’únic laboratori de proves que tenim per a entendre com pot reaccionar el sistema terra davant el fort increment de gasos d’efecte hivernacle que està enfrontant», sentencia Martínez Rodríguez.
