Un equip de la Universitat Politècnica de València ha desenvolupat un nou sensor capaç de detectar de manera “molt ràpida i senzilla” l’escopolamina, una de les substàncies més associades als delictes de submissió química, especialment en agressions sexuals. El sistema identifica la presència de la droga en menys de cinc minuts i amb una alta sensibilitat, segons explica la UPV. Els resultats s’han publicat a Angewandte Chemie International Edition i s’han patentat.
Vicente Martí Centelles, investigador de l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV, subratlla que “l’escopolamina és una substància difícil de detectar amb mètodes convencionals, especialment quan es troba en begudes”, i que per això el grup es va plantejar “desenvolupar noves eines senzilles que permeten alertar de la seua presència de manera immediata”.
La clau del sensor és un mecanisme de resposta fluorescent: quan la droga entra en contacte amb el material, es desencadena una reacció que allibera una substància capaç d’emetre llum. Ramón Martínez Máñez, director de l’IDM, detalla que l’alliberament “genera un senyal lluminós molt clar” i que la intensitat d’aquest senyal és proporcional a la quantitat d’escopolamina. “Com més escopolamina hi ha, més fluorescent es torna el senyal”, resumeix, un fet que no sols permet confirmar-ne la presència, sinó també aproximar-ne la concentració.
Els investigadors remarquen que el sistema s’ha pensat per a usos pràctics fora del laboratori. Martínez Máñez assenyala que “el sistema no requereix equipament complex ni personal altament especialitzat”, una característica que, segons ell, podria facilitar-ne l’ús en àmbits policials, forenses o de control preventiu.
El disseny es basa en una “caixa molecular”, una estructura química creada per reconéixer i atrapar molècules molt concretes. Giovanni Montà-González destaca que la disposició única d’aquesta caixa és clau perquè la detecció siga precisa i útil fins i tot amb quantitats molt baixes: “Això és el que permet que el nostre sensor detecte quantitats molt baixes de droga i que siga especialment útil per a l’anàlisi ràpida de substàncies sospitoses”.
Cristian Vicent, coautor del treball, afegeix que l’ús de tècniques avançades d’espectrometria de masses ha permés entendre millor com es produeix el procés de captura: “La utilització de tècniques d’espectrometria de masses avançades ha ajudat a entendre el mecanisme íntim de captura i reconeixement de la droga”.
L’equip treballa ara en el salt cap a un format més aplicable. Eva Garrido i Estela Climent expliquen que estan desenvolupant “un dispositiu que incorpore el sensor” per a detectar escopolamina en entorns diversos, com ara begudes, orina o saliva. En el projecte també han participat el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), diverses unitats mixtes vinculades a la UPV i a l’IIS La Fe de València, i els Serveis Centrals d’Instrumentació Científica de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana (la Plana Alta). L’equip, finalment, ja explora sensors similars per a altres drogues il·lícites.
