Aquest dijous 22 de gener més d’un centenar de persones s’han concentrat enfront del consolat turc a València per a mostrar el seu suport i solidaritat a la lluita del poble kurd i fer una crida a defensar la revolució de Rojava.
Convocades pel Col·lectiu Legerin Azadi i el Comitè Valencià de Solidaritat amb el Kurdistan, les participants han mostrat la seua repulsa a l’agressió i atacs que les bandes gihadistes armades pel president sirià Abu Mohammad Al Jolani i el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, estan duent a terme contra l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria, molt més coneguda com Rojava, i que és el territori de majoria kurda gestionat de forma autònoma des dels inicis de la revolta contra el règim de Baixar Al-Assad, el 2013.
Entre pancartes en defensa de la ciutat kurda de Kobane i de la revolució kurda i en suport a la lluita del Kurdistan s’han succeït les crides solidàries amb el poble kurd i les denúncies de la política genocida d’Erdogan i els estats turcs i sirià. Integrants de la diàspora kurda a València també han pres la paraula per a fer una crida a la solidaritat internacionalista i a defensar als carrers europeus el projecte democràtic kurd per a Rojava. No han faltat tampoc els missatges solidaris per al poble kurd de Rojilat que està prenent els carrers del Kurdistan iranià en el context de les massives protestes que s’estan vivint les darreres setmanes a l’Iran.
Ofensiva gihadista
El 6 de gener el govern de Transició de Síria, controlat pels gihadistes que van enderrocar Al-Assad, i el govern turc van començar una ofensiva contra la població kurda, primer a Alep, que després han estés ràpidament cap a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. “Aquestes agressions violen totes les lleis internacionals i suposen una amenaça per al projecte d’autogovern nascut de la revolució de Rojava”, assenyalen els organitzadors.
Entitats de drets humans han denunciat crims de guerra i atacs indiscriminats a la població civil en l’avanç de les forces gihadistes. L’animadversió entre les forces kurdes i l’actual govern sirià es remunta als temps de la guerra civil siriana, ja que els kurds van defensar una alternativa laica i multiètnica per a Síria, mentre que les forces liderades per Al Jobani pretenen establir una república islàmica. La ferma oposició dels kurds a l’avanç de l’ISIS va ser clau a l’hora de derrotar l’autoanomenat Califat. Molts dels combatents de l’ISIS, més tard, passarien a les files d’Al Jobani. Llavors els kurds van comptar amb suport sobretot dels EUA, que els van oferir assistència aèria. Ara, però, tant l’administració Trump com la Unió Europea s’han desentès dels seus antic aliats.
