Un acte de solidaritat internacional tindrà lloc el pròxim 20 de setembre a la presó de Ponent (Lleida), on el raper empresonat Pablo Hasél rebrà la visita de tres destacats acadèmics vinculats als estudis catalans. L’acció està impulsada per l’Anglo-Catalan Society, l’Association Française des Catalanistes i l’Associazione Italiana di Studi Catalani, entitats que han volgut mostrar públicament el seu suport a l’artista i denunciar el seu empresonament.
La delegació estarà encapçalada per Dominic Keown, catedràtic emèrit d’Estudis Catalans del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge i president honorari vitalici de l’Anglo-Catalan Society. L’acompanyaran Henry Ettinghausen, catedràtic emèrit d’espanyol a la Universitat de Southampton, qui presidí l’Anglo-Catalan Society entre 1984 i 1987 i fou distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2003, i Antoni Strubell, exdiputat del Parlament de Catalunya, escriptor, historiador, membre del Secretariat de l’ANC i també guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2002.
Després de la trobada amb Hasél, els tres representants llegiran una declaració davant dels mitjans per denunciar l’empresonament del raper, condemnat per delictes d’expressió arran de les seues cançons i missatges a xarxes socials. Les organitzacions convocants recorden que, segons l’ONU, aquesta legislació «no té cabuda en una societat democràtica» i contravé els estàndards internacionals de drets humans.
Les entitats acadèmiques subratllen que la situació de Pablo Hasél és un atac directe a la llibertat d’expressió, i insten les institucions espanyoles a revisar les seues polítiques repressives. A més, remeten a informes d’Amnistia Internacional que alerten que la seua condemna és «un cop a la llibertat d’expressió» i estableix un perillós precedent en un estat europeu.
El context del cas de Pablo Hasél
Pablo Hasél, nascut a Lleida el 1988, és un raper i activista polític que actualment compleix condemna de presó per diversos delictes d’expressió. Ha acumulat quatre sentències —per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la Corona, i agressions— que sumen prop de sis anys i mig de condemna en firme. En febrer de 2021, es va negar a entrar voluntàriament a presó i es va atrinxerar al rectorat de la Universitat de Lleida, abans de ser detingut pels Mossos d’Esquadra. La seua reclusió ha generat una profunda polèmica, amb protestes importants en ciutats com València, Barcelona i Madrid, i l’enquesta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va desestimar el seu recurs, ha desbordat el debat sobre la llibertat d’expressió i el Codi Penal espanyol.
