El bacteri Wolbachia podria jugar un paper clau per a frenar l’expansió del mosquit tigre (Aedes albopictus), vector de malalties com el dengue, el Zika o el Chikungunya, al nostre territori, segons ha revelat una investigació publicada en la revista científica Insects.
Es tracta de l’estudi «Infecció per Wolbachia mitjançant hibridació per a potenciar una supressió d’Aedes albopictus mitjançant tècniques d’insectes incompatibles a l’est d’Espanya», una investigació en la qual han participat Rubén Bueno, entomòleg i director tècnic en Rentokil Initial, juntament amb altres investigadors de la Universitat de València (UV) i l’Agència Nacional Italiana per a la Biotecnologia, Energia i Desenvolupament Econòmic Sostenible.
Wolbachia és un gènere de bacteris del tipus gramnegatives que infecta a espècies d’artròpodes i que apareix de manera natural, sent responsable de fenòmens que modifiquen la biologia reproductora dels hostes. Els encreuaments entre mascles infectats per aquest bacteri i femelles no infectades pel cep donen lloc a una incompatibilitat citoplasmàtica (IC), és a dir, un estat d’esterilitat dels ous. Alguna cosa que, segons els científics, pot utilitzar-se com a eina per al control de vectors.
Per a dur a terme l’estudi es va introduir un cep de Wolbachia en una població de mosquit tigre asiàtic a través d’un procés d’hibridació amb la línia de laboratori ARwP, ja testada com a eina per al control del vector. Com a conseqüència, els ous produïts entre mascles de línies híbrides i femelles silvestres no modificades van resultar estèrils en un 99,9 per cent, un resultat que dona mostres de la viabilitat del programa per a controlar el mosquit tigre a Espanya a través de la Wolbachia.
Per als experts, l’ús del bacteri Wolbachia marca un avanç crucial en el control del mosquit tigre i dona mostres de la importància d’abordar els nous desafiaments en salut ambiental. No obstant això, és vital coordinar la implementació de mètodes eficaços en el control de plagues per a protegir les comunitats de malalties transmeses per vectors.
El mosquit tigre
El mosquit tigre, originari del sud-est asiàtic, s’ha convertit en una de les espècies de mosquits que més preocupa a Espanya a causa de la seua capacitat per a transmetre malalties com el dengue, el virus del Zika i el chikungunya. A més, destaca pel seu poder de propagació i adaptació, a l’ésser un insecte capaç de prosperar especialment en entorns urbans, augmentant així el risc de brots epidèmics.
El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a la península Ibèrica el 2004. Des de llavors, l’espècie ha aconseguit establir-se en 40 províncies espanyoles. A més, existeix també el risc de contagi de malalties com el virus del Zika, el chikungunya o el dengue. De fet, en el cas del dengue, des de l’any 2018 s’han registrat a Espanya un total de 16 casos de dengue autòcton, segons xifres del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC).
Segons assenyalen els experts, el desenvolupament de vacunes i fàrmacs, així com les estratègies de prevenció i control de poblacions de mosquits a gran escala, han tingut un èxit limitat. I és que, en els últims anys les companyies de control de plagues s’estan trobant a més amb un nou problema: la resistència als insecticides en els vectors de arbovirus (virus transmesos per artròpodes), una qüestió crucial sobre la qual ja s’estan dirigint les noves estratègies de control.
