Joan Busquets, un dels milers de presos que van ser tancats en Sant Miquel dels Reis per la dictadura franquista, ha tornat a entrar aquest dimarts, 52 anys després, en el lloc on va romandre durant quasi quinze anys. “Estava preparat, estic per sobre de tot açò perquè he estat i estic en combat sempre, reivindicant el passat, els companys que han mort, que han sigut assassinats, i tot el sofriment. Reivindique açò i ho seguiré reivindicant”, ha manifestat.
Busquets, que va estar tancat de 1950 a 1964 en la que és ara la seu de la Biblioteca Valenciana, ha trepitjat de nou el sòl de les galeries on dormia amuntegat “com a sardines” al costat d’altres reclusos i ha assegurat estar preparat per a venir “40.000 vegades més” si fóra necessari. De fet, ja ho va intentar mesos després de complir la seua condemna, que va finalitzar en el penal de Burgos en 1969, però no el van deixar entrar i únicament va poder fer fotografies en l’exterior per a escriure un llibre.
Ell és un dels presos que serà recordat aquesta vesprada de dimarts en un homenatge en què el Govern valencià vol “recuperar la memòria històrica i democràtica”, ha assenyalat la directora general de Cultura, Carmen Amoraga, que ha acompanyat Busquets durant el seu recorregut pel monestir.
Busquets explicarà la seua història en un acte al qual assistiran familiars d’antics reclusos, es descobrirà un monòlit en la seua memòria i tres pantalles gegantes projectaran imatges dels presos, creacions fetes per ells (poesies, còmics..) i els noms d’aquells que van estar tancats entre les seues parets.
Durant aquells anys, ha recordat, va estar “bastant malament, es passava molta gana i la gent moria”. “Estàvem amuntegats, dormíem a terra”. De fet, el recinte, amb capacitat per a 200 persones, va arribar a albergar-ne 6.000. Per a ell, “la presó és una tela en blanc, un dia s’assemblava a l’altre” però encara així “amb els companys hi havia afinitat, hi havia la solidaritat dins de la penúria”. Hi havia bons moments de solidaritat, no tot era desagradable”, ha ressaltat.
Va passar així vora quinze anys i després va ser traslladat al penal de Burgos on va passar quatre anys més: “En total em vaig passar més de 20 anys. La condemna perpètua eren vint anys justs i hi vaig passar sis dies més”. De fet, va arribar a demandar el Govern espanyol per eixos sis dies, que, segons ha relatat, no hauria d’haver complit i que corresponien als anys de traspàs.
Al llarg de la seua estada, va arribar a intentar fugir, en el 54, però “va eixir malament”. Al costat d’altres dos companys va arribar a despenjar-se per la façana exterior de l’entrada amb cordes fetes amb teles dels tallers que es feien en la presó. En el salt es va trencar la cama i va ser arrestat per la Guàrdia Civil abans de poder escapar.
L’Estat espanyol: “Políticament és una merda”
En finalitzar la seua condemna, es va traslladar a Barcelona a viure, any i mig, fins que va morir sa mare. Després va marxar a França “perquè la Brigada Polític-Social de Barcelona em feia la vida impossible” i “vaig decidir anar-me’n”. Allí va conèixer la seua dona i va tenir un fill: “Vaig refer la meua vida i allí continue”, ha comentat.
Preguntat per si es planteja tornar, ha assenyalat que a França es troba bé, mentre que l’Estat espanyol “políticament és una merda”, ha criticat. Si canviara la situació política “tal vegada” tornaria, però “mentrestant no, per a suportar tot açò no. Franco va deixar tot lligat i ben lligat i va posar el Rei, la continuació del règim”, ha sentenciat.
Investigació acadèmica sobre la presó de Sant Miquel dels Reis
La Conselleria de Cultura, a través de la direcció general, col·laborarà amb l’Aula de Memòria Històrica i Democràtica de la Universitat de València perquè s’investigue acadèmicament, primer la presó de Sant Miquel dels Reis i després la resta de penals del País Valencià.
