Durant els treballs d’excavació al cementeri del Villar (la Serrania) per a recuperar les restes d’afusellats pel franquisme després de la Guerra Civil s’han descobert deu cossos, entre els quals, segons els primers indicis, n’hi hauria els de tres dels 22 veïns de Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) represaliats quan va finalitzar el conflicte bèl·lic.
Així ho ha comunicat l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, després que l’alcalde, Robert Raga, i la regidora de Memòria Històrica, Eva Lara, junt amb una representació de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Riba-roja de Túria, hagen visitat aquest divendres el cementeri del Villar.
A la trobada han assistit l’alcaldessa del Villar, M. Ángeles Beaus i el regidor, Javier Martínez, que el 2023, a instàncies dels familiars de les víctimes represaliades en “la saca” del 21 de juny del 1939, van impulsar una nova campanya de localització, excavació i exhumació de fosses al cementeri municipal, sota la coordinació i direcció d’Alejandro Calpe, Miguel Mezquida, Arantxa Jansen i Sandra Mínguez, de l’Associació Científica Arqueo Antro, per a cercar els dotze morts en aquest municipi de la Serrania. Fins ara, s’han trobat deu dels dotze cossos que es busquen i els responsables de l’excavació afirmen que podrien localitzar-se’n més en capes inferiors.
Segons la direcció dels treballs, els primers indicis apunten que les restes òssies trobades correspondrien a les dels afusellats de Riba-roja, Amadeo Bellver Mas (36 anys), Joan Lerma Ingresa (37 anys) i José Bigorra Pedrós (28 anys).
Dels vint-i-dos veïns executats i soterrats en foses comunes a finals de la Guerra Civil, tres han estat localitzats al cementeri del Villar i altres nou a Paterna, dels quals ja han sigut identificats Francisco Gil Lozano, a la fossa 128, i Vicente Giménez Martí, a la 126. Aquest últim va rebre sepultura al cementeri de Riba-roja de Túria el 16 d’abril del 2024.
Reivindicar la memòria històrica
En aquest moment, els treballs, que es van iniciar el 2018 i que han sigut possibles gràcies al finançament de la Diputació de València i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, se centren en la identificació, classificació i neteja de les restes òssies i del material associat aparegut, per tal d’inventariar-ho tot mitjançant fitxes personalitzades i la posterior documentació. Finalitzada aquesta fase, es procedirà a l’estudi genètic i antropològic per a la identificació de les víctimes del franquisme.
Segons els antropòlegs, almenys dues persones van ser executades d’un tret al cap, ja que el crani mostra un orifici d’entrada per l’impacte de bala, i la resta presenten fractures per l’impacte de projectils de metralladora o altres signes de violència.
L’alcalde de Riba-roja de Túria ha manifestat: “És un dia molt important i emocionant, també en l’àmbit personal, ja que suposa un avanç més per a reivindicar la memòria històrica i reparar el mal de les víctimes de la guerra i dels seus familiars. Vull agrair la feina dels antropòlegs que estan treballant incansablement i a l’alcaldessa del Villar pel seu impuls en la recuperació i identificació de les víctimes”.
En aquest sentit, Raga ha subratllat que “aquest fet respon a un compromís del govern espanyol amb les famílies que mereixen donar digna sepultura als seus familiars assassinats“.
Un pilot d’aviació soviètic
Durant la primera campanya d’exhumacions, es van localitzar dues fosses comunes, l’excavació de les quals ha donat com a resultat la troballa d’aquests nou cossos i les restes d’un pilot d’aviació d’origen soviètic, una inhumació individual associada a un possible combatent.
