Avinguda Alfauir, un dijous qualsevol. Anna (nom fictici), una jove que es muda a València, telefona a una immobiliària. Eixe dia ha visitat 4 pisos per saber quin llogar a la ciutat del Túria. Ja sap quin pis serà la seua nova casa. Durant la conversa amb l’agent immobiliària, aquesta li comenta els requisits per quedar-se amb el pis. Ha de pagar un senyal de reserva que comptarà com a primer pagament d’un mes, el fons de garantia que ha de quedar-se dipositat a la Generalitat i, per últim, 400 euros en concepte de despeses de gestió del contracte. L’empresa és Cercasa.
Aquesta història és només la punta de l’iceberg d’una situació alarmant que està canviant la vida dels inquilins a València. Durant aquesta investigació, Diari La Veu ha pogut certificar que 4 empreses de les 8 amb què s’ha posat en contacte, demanen despeses de gestió o algun altre tipus de concepte per a cobrar a l’inquilí. Un 50% de les empreses. És clar que no totes tenen aquest tipus de pràctiques. De fet, dues d’elles en preguntar per aquest concepte, informen de la il·legalitat d’aquests cobraments. Però és sempre il·legal? Al llarg d’aquesta peça descobrirem per què és il·lícit.
Un règim de lloguer en evolució
En els últims anys, el mercat de lloguer a València ha experimentat canvis significatius. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els preus del lloguer han estat augmentant constantment a la ciutat en els últims cinc anys. El cost mitjà d’un lloguer a València és ara un 20% més alt que fa cinc anys, i se situa en una mitjana de 800 euros al mes per a un pis de dues habitacions. Aquest augment dels preus del lloguer posa una pressió financera creixent sobre els qui busquen una llar en aquesta ciutat.
Les despeses de gestió: un cost ocult
La situació es torna encara més frustrant quan les immobiliàries comencen a aplicar pràctiques discutibles. En el cas d’Anna, les despeses de gestió van aparéixer com una sorpresa desagradable durant una trucada telefònica amb la immobiliària. L’apartat 1 de l’article 20 de la llei d’habitatge ho explica clarament: «Les despeses de gestió immobiliària i els de formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador.» Aquestes despeses, segons la llei espanyola, només es poden cobrar si el contracte de lloguer té una durada inferior a un any, són pisos de lloguer turístic i temporals. Per a estudiants, mestres o treballadors temporals. Però no en cases de mitjana o llarga durada que es dediquen a ser habitatge habitual. En un contracte de lloguer amb una durada superior a un any no es poden aplicar aquestes despeses.
Una segona sorpresa: l’assegurança del llogador
Per si no fora prou sorprenent, algunes immobiliàries, com Cercasa, han anat un pas més enllà. Persuadeixen els inquilins a signar precontractes per assegurances al llogador. Quan Anna va acceptar les condicions, li van enviar un precontracte que havia de signar per fer la reserva. En el document incloïa una clàusula que l’obligava a contractar una assegurança per valor de 120 euros a l’any. En una conversa real gravada a la qual ha tingut accés Diari La Veu, la venedora de Cercasa, explica que no es va adonar d’aquesta clàusula i que intentarà retirar-la. Anna va intentar eliminar-la del contracte, però, no va ser possible. Ni això, ni un paper per informar que li cobren els 400 euros per gestió de contracte. Però totes aquestes coses sí que les reconeix la comercial a la conversa gravada.
El cas Cercasa
El gerent del grup Cercasa és César Ríos Valle. És agent d’assegurances del grup Caser Seguros. Justament l’assegurança que s’ha de contractar de forma obligatòria en el cas d’Anna. Té obligació un inquilí de contractar una assegurança? No. Així i tot, això, en un correu posterior amb l’empresa va ocórrer el següent:
一Finalment, podràs llevar la clàusula de l’assegurança i afegir per escrit els 400 € del contracte de gestió?Una salutació. -pregunta Anna
一Perfecte ja ens dieu. Tingues en compte que som moltes oficines i continuem portant visites. Una salutació. -respon la immobiliària
És a dir, dona a entendre que amb la quantitat de demanda, és igual que les pràctiques siguen legals o il·legals. Algú voldrà el pis.
No és un cas aïllat
Segons l’organització de consumidors FACUA, més del 40% de les immobiliàries fan ús d’aquestes estratègies. El passat juliol van denunciar 33 empreses del sector. Entre elles Alquiler Seguro, una de les 8 empreses amb les quals ha parlat Diari La Veu. A més a més, és soci comercial d’Atresmedia Radio. Gestiona emissores a Madrid com Onda Cero Madrid Sur i a Andalucia; Onda Cero Jaén, i Europa FM Jaén. Aquesta part del negoci l’administren amb la marca comercial la Radio Que Viene i mitjançant el seu grup Alquiler Seguro Grupo. Curiosament, Alquiler Seguro va invertir 1.200.000 euros el 2021 en màrqueting i publicitat en mitjans de comunicació, dels quals 300.000 euros destinats a televisió, 100.000 en mitjans impreses i 800.000 euros en digitals, segons l’informe publicat en el registre mercantil pel mateix Alquiler Seguro. Has vist publicada alguna informació sobre les pràctiques il·lícites de l’empresa Alquiler Seguro a un mitjà de comunicació? El que sí que sabem és que Anna, com tantes altres persones, encara no té on viure a València.
Diari La Veu s’ha posat en contacte amb Alquiler Seguro i Cercasa mitjançant correu electrònic i encara no han respost a les preguntes sobre les seues pràctiques il·lícites que s’expliquen en aquesta investigació.
