La consulta que la Conselleria d’Educació vol fer als pares, mares i tutors, per a triar la llengua base en l’ensenyament, arran de la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa; vulnera greument l’Estatut d’Autonomia, sobretot l’article 6é.
Així el punt 1, es veu agredit en el mateix nom de la llei perquè a la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana li nega que siga apresa per una part dels valencians i valencianes, i a més en nom de la participació ciutadana les culpes seran dels mateixos pares i mares que “en llibertat” volen que els seus fills i filles avorrisquen el valencià. I no diguen que no la vulnera quan, en les zones dites de predomini castellà, l’anglés té major presència que el valencià. Una llengua estrangera per damunt d’una de les llengües oficials.
De la mateixa manera, dient que són els pares i les mares els que ho volen, es nega el que afirma el punt 2: «Tots tenen dret a conéixer i a usar les dos llengües oficials i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià». Així, en les poblacions de domini lingüístic castellà les famílies no tenen opció a rebre ensenyament en valencià, sinó solament l’assignatura de llengua, i encara poden demanar no ser avaluats. Mentre que en les zones de predomini lingüístic valencià, si la llengua base triada pels pares és el castellà, el dret a estudiar en valencià es reduïx a percentatges mínims que no asseguren l’aprenentatge.
El punt 3 es veu qüestionant per la mateixa Generalitat que segons la llei «garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement». És normal que una llengua estrangera tinga més presència que una de les llengües oficials?
El punt 4: «Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua», es veu amenaçat de mort quan en el títol de la llei se li diu llibertat al fet de menysprear-la i aposta per valencians i valencianes que desconeguen una de les llengües oficials i, com ocorre ara, impedisquen des de la seua funció pública exercir el dret a parlar el valencià. I, per tant, ens trobem davant d’una notable discriminació.
I pel que fa al punt 5: «S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valenci». La nova llei ataca i no li té gens de respecte a la recuperació del valencià. El que fa, doncs, esta llei és posar els explosius que faltaven per a dinamitar l’ús del valencià en dos o tres generacions, perquè creu i espera que en les urbs més poblades, on la llengua és minoritària, el valencià serà mal aprés i mal volgut per les properes generacions i així, lliurement, el partit popular es traurà el maldecap que representa, per a ell, que encara el valencià siga usat i parlat. Minoritzant la llengua des del bressol i l’educació volen arribar a l’extermini i lingüicidi final amb l’argument que són les famílies qui així ho han volgut. Tant els fa el dret que tenim qui parlem valencià a rebre l’atenció total de l’administració pública en valencià.
Per això, hem de demanar a les famílies que trien el valencià com a llengua base de l’educació, perquè com a futures valencianes i valencians que treballaran en el sector públic i el privat han de respectar el dret que tenim qui volem viure en valencià.
Els partits polítics que han aprovat la llei ja han deixat clar que pel que fa a la llengua pròpia de la Comunitat són malnascuts en ser desagraïts vers totes aquelles persones que han viscut en valencià i treballat pel valencià; vers els que patiren prohibicions durant la dictadura i el menyspreu, i malgrat tot permeteren mantenir la nostra relació amb el medi i un imaginari col·lectiu mitjançant la llengua pròpia des de fa més de set segles; vers a totes les mestres i els mestres que durant quaranta anys han mostrat als xiquets i les xiquetes el valor del valencià; vers a autors i artistes que han fet del valencià una llengua de cultura amb creacions que estan a la par de les altres llengües del contorn.
Ara, demanem a les famílies que contràriament al que esperen i volen qui governen, mantinguen la dignitat de la llengua del poble valencià i, encara que tampoc siga per a repicar campanes, trien el valencià com a llengua base de les seues filles i fills.
