El CEIP Ballester Fandos de València, al barri de la Malva-rosa, ha tret part de l’aprenentatge de les aules i ha començat a utilitzar el pati com a recurs educatiu a través de la instal·lació de diferents elements com una aula exterior, horts escolars, més terra i arbres que generen frescor i ombra enfront de les altes temperatures, jocs variats en l’exterior, un espai de lectura, un escenari o una pissarra a l’aire lliure.
Fer classe al pati, a més de ser un hàbit més saludable, és més recomanable des d’un punt de vista pedagògic, com explica el mestre coordinador del projecte de recerca i innovació educativa del col·legi, Jose Carrasco: «Treballar en un entorn fora de l’aula ajuda a assimilar els nous conceptes d’una manera més fàcil, perquè tot el que es practica, es raona i es manipula s’aprén, mentre que les coses que s’estudien, no es manipulen i estan allunyades de l’alumnat, s’obliden».
Aquesta experiència forma part del projecte [Naturalment]. El pati renaturalitzat com a catalitzador del canvi ecosocial, una iniciativa col·lectiva d’innovació coordinada per Fent Estudi. S’emmarca en l’estratègia Missions València 2030 i compta amb el suport de Les Naus i de l’Ajuntament de València.
El projecte Natural[ment] promou una nova concepció i consideració dels patis més saludable. Alhora, tindre uns espais més naturalitzats i verds inclou més propostes lliures de sexisme, són promotors d’activitat física i propicien situacions d’aprenentatge a l’aire lliure de totes les matèries curriculars.
L’aprenentatge de la Pandèmia
En les últimes setmanes hi ha hagut una important ona de casos de grip i Covid en el País Valencià. El moment de l’any no és casual: és quan més temps passem en espais tancats. I aquí és on més es produeixen els contagis, una cosa de la qual no estan exemptes l’alumnat i professorat dels col·legis. És més segur i saludable fer classe al pati que a l’aula. Els projectes de renaturalització són una proposta per a millorar i adequar a la docència les instal·lacions a l’aire lliure dels centres educatius.
Amb la pandèmia mundial del coronavirus ja va fer-se pal·lès la importància de ventilar les instal·lacions per a evitar contagis. Ara, la normativa avança en aquesta direcció. El passat 25 de gener es va presentar a Madrid la nova Norma UNE 171380:2024 de Mesurament en continu de CO₂ en interiors per a la prevenció en salut i millora del benestar. Amb ella, es milloren els requisits establerts a la legislació actual i proporciona un procediment integral per a la implantació, validació i auditoria de sistemes de mesurament en continu de diòxid de carboni (CO₂).
L’enginyer industrial i catedràtic de Química i Ciències Mediambientals en la Universitat de Colorado-Bouldern, José Luis Jiménez, va ressaltar en la presentació de la norma que «el mesurament en continu de CO₂ no només indica que s’està acumulant l’aire exhalat, sinó que al virus que s’està acumulant li permet sobreviure i infectar». «La supervivència en l’aire del virus és major quan el nivell de CO₂ és més alt», va afirmar. Per altra banda, el professor d’Arquitectura en la Universitat de Sevilla i membre de COVIDWarriors, Miguel Ángel Campano, va destacar que «la qualitat de l’aire» és «un element que incideix directament en la salut i en el rendiment cognitiu».
En els centres escolars, els mesuradors a les aules permeten conéixer les concentracions de CO₂ en els espais d’interior i establir patrons i protocols. Paral·lelament, la renaturalització dels patis ajuda a aconseguir espais més apropiats per a fer classe en l’exterior, una alternativa més segura i saludable enfront dels contagis per via aèria.
