Als peus de la Serra del Maigmó, se situa el mirador del Xorret de Catí. Un porxo adequat per la mà de l’ésser humà. Apareix després d’una pujada pronunciada per una pista senderista ben marcada. Amb pendent però, fàcil de fer. Més enllà, el punt més alt d’aquesta formació muntanyosa, la Cresta o Cresteria del Frare. Aquesta ruta adrenalítica comença per la pujada de roques i escalons naturals de pedra que quasi s’han d’escalar.
No cal cap mena de material senderista addicional en cas de ser una persona en un estat de forma acceptable. Però, la corda ferrada del lateral dret de la pujada, dona una idea de certa dificultat.
La costera es fa un poc més agradable després de sortejar aquests esglais. Allà dalt, un senyal indica: o la ruta del despenyador o tornar enrere. La Cresteria del Frare i el despenyador són sincers. No menteixen en res. La ruta voreja una cresta muntanyosa i sí, si no portes cura o vas un dia ventós, pots despenyar-te.
La ruta del despenyador és un vers a la plenitud. De banda dreta, vall i terres de conreu. A l’altre, les vistes del port d’Alacant, l’Altet i fins i tot Santa Pola. El sud en la seua màxima expressió. Pel seu doble vessant de tresor natural i d’alçària sobre la resta dels pics, és recomanable fer la ruta amb companyia.
La distància des del pàrquing de l’hotel Xorret de Catí fins a retornar al mateix punt són unes 4 hores barrejant terrenys de pista forestal, camí, algun punt d’escalada i carretera. Amb tot, prop de 10 kilòmetres per gaudir de la natura, séquies, coves, el pont de l’antiga carretera i barrancs. I si vas pel febrer i abans del març, un mar d’ametlers en flor digne d’explorar.
Per reposar forces és més que conegut el fet d’anar a Castalla per menjar uns gaspatxos amb pa, all i mel. Hi ha alguns restaurants prou famosos, el Viscayo, tal vegada és el més mític. Aquest és sempre una aposta segura. Però, si t’agrada estar més tranquil o no reservar amb massa antelació, per allò que tu eres més del dit i fet, pots anar a la població veïna, Onil, a només 5 kilòmetres. La vall del joguet també és una vall gastronòmica.
A la vila onilenca hi ha un bar anomenat Casa Pili on cap dels menjars han d’envejar els de cap altre lloc. Pericana de primera, embotit casolà, amanida per baixar i sentir-te fit, i uns gaspatxos amb conill, pollastres i rovellons com mana la tradició, amb pa, allioli i mel. I pot ser que l’Alacantí no siga ni la Plana ni l’Horta, però el cremaet és dels que la cullera s’hi queda enganxada.
Potser, si tens sort, dinaràs al saló principal, seu de la comparsa Els Cristians i amb una atenció d’un capità d’esquadra. I per si algú ho pregunta, no, el menjar no et costarà com una cort del rei. Per menys de 25 euros per cap, pots gaudir de cada plat. Passar un dia com dins d’una rondalla d’Enric Valor és possible. La Cresta del Frare-Xorret de Catí-Casa Pili, un tresor del País Valencià.
