Un nou cas torna a portar el gegant de Juan Roig als tribunals: un treballador que va ser acomiadat a Jaén, segons denuncia, per tindre una edat avançada, per haver patit una lesió i per haver participat en una concentració de la CGT a les portes d’un supermercat per donar suport a un company
Són moltes les sentències que han condemnat l’empresa a readmetre a treballadors i/o indemnitzar-los per assetjament sexual, per haver demanat una baixa mèdica al marge de la mútua privada o per haver regalat un llucet que anava al fem.
Farem un experiment molt senzill. Busquem «Mercadona» en la secció de Notícies de Google (podeu fer-ho vosaltres també). Entre les 10 notícies que apareixen a la primera pàgina de resultats en el moment d’escriure això, només una és crítica amb el president de la cadena de supermercats, Juan Roig; i no perquè és un reportatge d’investigació sobre la marca, sinó perquè és una notícia de periodisme declaratiu que es fa ressò de les últimes paraules de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra. El titular diu: «Ione Belarra arremete de nuevo contra el presidente de Mercadona: “Si ganas 9.000 millones al año eres un usurero”». Amb els titulars de la resta de les notícies, si baixara un extraterrestre pensaria que la cadena valenciana és l’elixir que cura tots els mals: «Las once novedades de Mercadona del mes de febrero que tenemos ansia viva por probar»; «Mercadona también se electrifica»; «El producto viral de Mercadona que deja el pelo espectacular con una sola aplicación»; «Sérum de tomates de Extremadura, el nuevo producto “milagro” de Mercadona por 5 euros».
Que Mercadona finança els mitjans de comunicació a canvi de notícies positives, en lloc de contractar publicitat directa convencional, és un secret a veus. Es parla de la tàctica de Juan Roig de no fer aparicions públiques, però sí que ens ha deixat unes quantes joies: davant la reforma laboral de Mariano Rajoy en 2012, va dir que ell «hauria anat més lluny»; se l’ha vist en diferents actes de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) en defensa del Corredor Mediterrani, i recentment va presentar un desdejuni de Nueva Economía Forum a València amb l’empresari navilier, Vicente Boluda, on va respondre a Belarra per la seua acusació de ser «capitalistes despietats»: «Els empresaris som els que generem riquesa i benestar i si després, als que els toca gestionar-la ho saben fer, hi ha riquesa per a tots i si no, enfrontament».
Aquesta publicitat encoberta, a banda de parlar de les mil meravelles de Mercadona i dels seus productes, impedeix la publicació d’informació crítica amb la cadena i fa que encara pervisca a bona part de l’imaginari popular que les condicions laborals de les seues treballadores són extraordinàries. Malgrat això, són moltes les històries que contradiuen aquesta idea; algunes ja les va difondre al gran públic el programa Salvados de LaSexta, on extreballadors denunciaven les traves quan algú entrava a un sindicat o quan s’emmalaltia i havia d’agafar una baixa. Una d’elles va afirmar que el metge de la mútua li va ensenyar la pantalla de l’ordinador on posava: «Per a Mercadona no es concedeixen baixes». I és que bones condicions laborals no implica només tindre un salari per damunt de la mitjana en el sector.
Judici contra Mercadona per un comiat que «no té base jurídica»
Aquestes pràctiques no han canviat, segons continuen denunciant els treballadors. Aquest 20 de febrer Martín té un judici a Jaén contra Mercadona. La seua parella, Lola Lloreda, secretària de formació de CGT a Andalusia, Ceuta i Melilla, ens conta el seu cas: l’home, que té quasi 50 anys, fa 18 que està a l’empresa de Juan Roig i l’abril de 2022 es va trencar el menisc treballant; va continuar anant a la feina quasi un mes, fins que va entrar al quiròfan. Es va reincorporar en agost perquè la mútua li va dir que «ja estava recuperat». Tenia dues quinzenes de vacances, una en setembre i la segona en octubre; a la tornada, li donaren la carta de comiat disciplinari. Lloreda observa que «no té base jurídica» perquè no es tipifiquen les faltes.
La causa? La sindicalista ho té molt clar: a finals d’agost va anar amb tota la família a una concentració davant d’un Mercadona a Almuñécar per defensar un altre cas i foren gravats pels mitjans de comunicació i per personal de Mercadona que es dedica a enregistrar qui va a les protestes. A això, a Martín se li sumen més «factors», com haver passat una lesió o tindre «una determinada edat»: «Té diversos indicadors de risc i, a més, perquè va estar a la manifestació i per vincular-lo amb mi».
Lloreda ens convida a consultar l’edat dels treballadors de Mercadona a l’última memòria anual publicada (2021): el 14% té menys de 29 anys; el 73% té entre 30 i 49 anys; i només el 13% té més de 50 anys. Ara bé, les dades no són massa diferents de l’altre supermercat valencià, Consum, on el 22% dels treballadors tenen menys de 30 anys; el 62% entre 30 i 50 anys; i el 16%, més de 50 anys. «Demanem que l’empresa siga socialment responsable i que la seua plantilla reflectisca la realitat de la societat: que hi haja persones amb diversitat funcional, racialitzades i persones majors», reclama la sindicalista de la CGT.
Mercadona, condemnada a pagar 7.500 euros per denegar una adaptació horària a una treballadora per conciliar
Lola Lloreda té esperances, ja que no seria el primer treballador a tombar a Mercadona als tribunals. Una treballadora d’Algesires amb contracte indefinit va guanyar a l’empresa quan la va denunciar per haver-li denegat una sol·licitud d’adaptació del seu horari per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Té un fill de 14 anys amb una discapacitat psíquica del 34% que cursa l’ESO i una filla d’11 anys que va al col·legi i es queda al menjador. Es va acollir a una reducció de la jornada i treballava 30 hores setmanals al supermercat en horaris rotatius de matí i vesprada, per la qual cosa va demanar una concreció horària de 8.30h a 15h i no fer hores extres, i això se li va denegar. «Has de viure per i per a Mercadona», sosté Lloreda.
La sentència del Jutjat Social no. 2 d’Algesires d’octubre de 2022, a la que ha tingut accés aquest diari, declara la nul·litat de la «denegació tàcita» de la sol·licitud d’adaptació d’horari de la demandant i reconeix «el dret de l’actora a adaptar el seu horari a un torn de 8.30h a 15h entre dilluns i dissabte mentre dure la vigent reducció de jornada per cura de menors» i condemna a Mercadona a pagar a la treballadora una indemnització de 7.500 euros «per danys morals derivats de la vulneració de drets fonamentals».
El cas valencià d’assetjament sexual a Mercadona
A més, fonts sindicals de CGT a València expliquen que és més freqüent trobar casos de treballadors que s’enfronten a Mercadona als tribunals a la resta de l’estat que on va nàixer l’empresa i existeix «un temor especial». Ara bé, trobem un cas especialment cridaner al País Valencià de novembre de 2014. Una dona va ser víctima d’assetjament sexual per part d’un coordinador de planta de Mercadona a l’Horta Nord. A la sentència consta que li deia coses com: «Nineta de Mercadona», «quin cul més bonic tenia» o «que no s’agenollara perquè emmalaltia i se la clavaria». Un dia li va preguntar què estava «disposada a fer per Mercadona» i ella va respondre que «tot»; ell li va indicar que això volia dir que «tinguera relacions sexuals amb ell», a la qual cosa la treballadora es va negar. Un altre dia li va dir que havia parlat per contractar el seu germà, però que abans havia de gitar-se amb ell; va tornar a rebutjar-lo i l’home va adoptar, aleshores, una actitud agressiva.
Primer, va amenaçar-la amb «tocar-li la cara» si no arribava a l’objectiu de vendes; un altre dia, convocada al seu despatx, li va dir que cada cop que tinguera una errada li «descordaria la camisa i li llevaria el sostenidor i li faria pessics en les mamelles perquè tingués un bon càstig i sentís dolor». En una altra ocasió, va arribar a encastar a la treballadora contra la paret i «va començar a refregar-se contra el seu cos, li va ficar una mà per sota de la camisa i li va tocar el pit», i després va posar-la dins dels pantalons d’ella «tractant de tocar-li els genitals».
Després de diverses baixes laborals, la dona va agafar una el novembre de 2008 per patir fibromiàlgia i va ser acomiadada el març de 2009. La unitat de salut mental de Godella la va atendre un mes després i li va detectar un trastorn per estrés posttraumàtic per aquests fets.
La sentència va condemnar al coordinador i subsidiàriament a Mercadona a indemnitzar a aquesta i a una altra víctima amb 75.000 euros a cadascuna, per no haver fet res davant del cas. El Tribunal Suprem no va admetre recurs de cassació.
Altres casos: baixa mèdica o regalar un llucet
Són més els treballadors de Mercadona que han judicialitzat la seua situació i han guanyat, però Lola Lloreda explica que sovint l’empresa arriba a un acord amb ells i els fa signar una clàusula de confidencialitat perquè no conten els seus casos. Això se suma al que ja déiem al principi: que els sucosos patrocinis de la cadena valenciana de supermercats als mitjans de comunicació bloqueja qualsevol notícia desfavorable als seus interessos.
Un altre exemple és una sentència de març de 2010 del TSJ d’Astúries que va declarar la nul·litat d’un acomiadament i va condemnar a Mercadona a readmetre’l i a abonar-li els salaris deixats de percebre des de la data d’acomiadament; es va produir per haver demanat una baixa mèdica per «malaltia comuna» (havia estat diagnosticat de parestèsia) i no haver fet cas a la mútua de l’empresa.
El 17 de setembre de 2014, el TSJ de Catalunya va declarar la improcedència de l’acomiadament disciplinari d’una treballadora que era gerent a la secció de peixateria de Mercadona des de 1994. La tiraren al carrer per regalar un llucet a una clienta al·legant que no el podien aprofitar i que l’anaven a tirar al fem. Se li va imputar una falta «molt greu de deslleialtat i abús de confiança» pel que l’empresa entenia que era un «furt». La sentència va considerar, en canvi, que ni va ser furt, ni robatori, ni apropiació indeguda i que no es podia qualificar de «falta molt greu».
