Econòmicament parlant, què som els valencians? Ens distingim en l’aspecte econòmic d’altres pobles? Treballant, som diferents respecte a altres territoris i altra gent? En cas afirmatiu, en quins aspectes?
És cert que raons físiques, culturals i històriques fan que cada poble es desenvolupe de manera diferenciada. El clima, els recursos propis, la religió, la concepció familiar, l’entorn social, la confiança en la col·lectivitat, les experiències acumulades, etc., són aspectes que fan que cada un tinga una forma específica de comportar-se econòmicament. Això no justifica cap situació d’avantatge o desavantatge, de superioritat o d’inferioritat, tan sols ens arriba a explicar algunes raons de la nostra conducta quotidiana per a viure. En aquest context, hi hauria dues qüestions que, de manera generalitzada, han estat al darrere dels fonaments de l’economia valenciana: el treball difós i l’organització de la petita i mitjana empresa (les pimes). El llibre que presentem ací, que té per títol, Economía informal y distritos industriales: La realidad valenciana y española, exposa aquesta doble realitat.
Quan parlem de treball difós, al País Valencià coneixem molt bé el significat el terme. Vol dir treball a domicili, treball ocult, treball de la dona, treball de cap de setmana, treball fent el terç nocturn, treball dispers, etc. Un treball estés a tot els nivells i a tot arreu de la vida diària. És el treball amb el qual es conviu al si de la família i en qualsevol moment del dia. És per aquest treball que el País Valencià ha arribat a distingir-se davant d’altres mons i d’altres economies.
Les pimes, d’altra banda, han sigut durant molt temps l’orgull de l’economia valenciana i es considera que en elles es troba l’origen de l’empenta, de l’originalitat, de la capacitat d’innovació, de la distinció dels molts i diversos productes valencians i de la riquesa del nostre país. És cert que de treball i de petites empreses n’hi ha a tot arreu. Sí, és veritat. Ara bé, la forma de treballar i la manera d’organitzar-se productivament les pimes entre sí al País Valencià han sigut, si més no, singulars. Si aquestes empreses han pogut arribar a competir amb grans conglomerats i grans empreses és perquè unes pimes estan combinades amb altres, treballen les unes per a les altres, sense adonar-se que realment estan col·laborant i, alhora, competint entre si. Aquesta és la realitat valenciana. Singular? Evidentment.
Aquests dos aspectes, el treball informal i l’organització de les pimes valencianes, són les dues variables que singularment exposa el llibre que presentem ací. Aquest volum arreplega un conjunt d’aportacions que l’autor, Josep-Antoni Ybarra, catedràtic d’Economia a la Universitat d’Alacant, ha fet durant més de trenta anys en l’exercici de la recerca i la divulgació amb diverses ocasions i per a diferents institucions. Així, aquests treballs han sigut elaborats per a l’OIT o l’OCDE, s’han utilitzat en seminaris acadèmics a la Universitat de Princeton, Florència, París, etc., o en reunions sindicals de la UGT i de CCOO. Al llarg de tretze capítols, exposa com l’economia informal ha pogut ser un model de desenvolupament que, encara que ha permés oferir treball i obtindre beneficis a les empreses, ha condemnat una gran part de les dones que hi treballaven a quedar-se al marge dels beneficis socials que pel seu treball deurien haver pogut rebre. Igualment, s’intenta identificar, quantificar, explicar i analitzar el funcionament d’aquestes organitzacions de pimes que, arrelades al territori, reben la denominació de districtes industrials i que són singular del País Valencià. En alguns moments, i a partir d’aquestes dues variables, s’analitza el funcionament valencià en relació tant amb el conjunt de l’Estat com amb l’àmbit internacional, i ací la peculiaritat valenciana resulta més que evident.
El llibre, escrit amb un llenguatge comprensible per a qualsevol interessat en aspectes econòmics, destaca la necessitat de reorientar la economia valenciana cap a activitats industrials innovadores, atenent sempre a les capacitats i peculiaritats que aquesta tradicionalment ha tingut, on la col·laboració ha sigut un signe d’identitat. En aquest sentit, parlant d’identitat, una de les conclusions del llibre és que, analitzant la innovació i la necessària modernització del nostre model de producció, caldria dur a terme una política lingüística d’acord amb la base econòmica per a fer coherent la política econòmica.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
